Malgrat els programes de talents infantils, el reggaeton i la plaga d'enquestes de satisfacció, hi ha qui diu que el món occidental actual és la societat amb més benestar de la història. Açò no és gratis. Té peatges. Un, els tràmits i rutines. La vida és plena de rutines carregoses i avorrides com la renovació del DNI, la declaració de la renda, la neteja al dentista, les reunions en general, les inscripcions i matrícules... Capítol a part les vinculades al cotxe: la ruïnosa revisió mecànica, la gimcana mèdica per renovar carnet, l'assegurança... I la ITV.
La ITV fa molta vessa. Tanta que, en part, s'entén que 16.200 cotxes no hagin passat per aquell fossat amb una veu d'ultratomba que ens indica que hem de moure el volant com si fóssim un fillet a un cotxe dels cavallitus o un noctàmbul que ha abusat dels combinats. També influeixen en la xifra els cotxes jubilats sense baixa formal, els bandarres habituals i els despistats crònics.
A la ITV em passa que per molta experiència que hi acumuli sempre dubto sobre quin és el túnel del dièsel. In situ em costa trobar com s'obre el capó o s'activen no sé quins llums, i tenso la cama de forma sobreactuada per mirar de clavar les revolucions sol·licitades. Però, com al metge, el pitjor de tot és esperar els resultats, davant la terrorífica perspectiva d'haver-hi de tornar.
Suplim la vessa amb la convicció que la ITV és necessària i recomanable per al benestar general del parc motor, tot i que gairebé cap accident greu es deriva d'una inspecció pendent. La ITV seria com les visites de Letizia a la sogra o de Maite Salord al patronat de la Fundació Foment del Turisme. Sabem que s'han de fer, que s'han d'abordar amb respecte, que prescindir-ne no cauria gens bé, però ens fan molta vessa. Vessa perquè són uns tràmits dels quals sabem que no obtindrem res més que retrets de falls i crítiques, i perquè en els assumptes a tractar, al final, si ha de passar quelcom dolent, passarà per molt que realitzem aquestes visites rutinàries.
