Especialistes britànics ens alerten sobre un fet que ja sospitàvem: la mà infantil comença l'escola amb menys menys força i menys destresa, i això complica les coses, i ens preocupa.
Efectivament, comparant amb deu anys enrere, aquests professionals de la infància observen que els fiets d'ara comencen l'escolarització amb menys habilitat que abans per agafar un llapis.
Observen que n'hi ha que no tenen prou força a la mà per ben agafar un llapis, ni prou destresa per començar a fer dibuixos, i lletres més tard. No tenen cap malaltia, però, en absolut.
El que no tenen és l'antecedent d'haver fet prou feines amb les mans, d'haver jugat prou amb les mans. El joc amb les mans és més important del que sembla, perquè permet que el fiet desenvolupi, a poc a poc i sense adonar-se'n, la força, la destresa, les habilitats manuals que necessita.
Observen que cada any hi ha més fiets que tenen dificultat per agafar el llapis i començar a fer gargots. No saben fer gargots perquè mai n'ha fet, o perquè n'han fet pocs ja que a casa feien servir més la molt suau tecnologia tàctil del mòbil i la tableta, que no pas joguines segons l'edat, i jocs amb les mans.
Tot i que tothom sap prou bé que el bebè i el fiet petit necessiten jugar i relacionar-se per desenvolupar-se correctament, tant del cos com del cap, prou que es veu que hi ha pares i mares que li ofereixen els dibuixos del mòbil al bebé, o els de la tableta al fiet grandet, per tal que es quedi quiet i no molesti. Trobo que aixó és trist.
Passar l'estona de manera habitual amb el mòbil o la tableta no permet de desenvolupar prou bé la delicada i molt precisa musculatura de la mà, perquè aquestes joguines electròniques només demanen de fer tocs molts suaus per provocar molt d'efecte. Per tant, aquí no cal ni destresa ni força a les mans, i aquestes mans per tant no fan les pràctiques que han de fer per sortir-se'n.
Sense entrenament, sense exercici, sense pràctica, tots ho sabem, no hi ha prou desenvolupament muscular, i per tant no hi ha prou habilitat o destresa. El fiet petit ha d'agafar coses amb les mans, que siguin segures, adequades per a cada edat. Objectes de mides diverses, de textures diverses, de pes divers, de formes diverses.
Aquesta diversitat fa que la mà desenvolupi prou força muscular i prou destresa. El fiet apren d'aquesta manera a fer servir força i destresa proporcionades a les circumstàncies, és a dir, segons l'objectiu de cada moment, ni poc ni massa.
La condició tàctil del mòbil i de la tableta, per contra, no ajuden a desenvolupar força i destresa perquè només es tracta de tocar ben suau per aconseguir un gran efecte. S'hi toca poc per obtenir molt.
Un fiet ha d'exercitar els peus i les cames, braços i mans, i la rutina del bon dormir i del bon menjar, i l'expressió dels sentiments i del pensament; desenvolupament psicomotriu i intel·lectual. I als adults ens pertoca d'oferir-los les oportunitats per fer aquests exercicis.
Serà millor, sempre serà millor, dedicar-li estones per xerrar, per cantar, per jugar amb les mans, còrrer, dibuixar, tallar, rompre.
A més es diu que massa hores de pantalla i pantalleta tenen relació amb problemes amb la son, amb el menjar, amb els ulls, amb el desenvolupament de la parla.
Aquest advertiment sobre l'ús massa precoç de la tecnologia tàctil com a causa probable de l'insuficient desenvolupament de la força i la destresa de la mà infantil, procedeix d'especialistes del NHS, National Health Service.
És l'entitat oficial de salut de la Gran Bretanya. Encara que rep crítiques perquè afronta problemes similars als d'Espanya, el NHS ofereix un bon servei d'atenció primària, diferent de la nostra, entre d'altres bons serveis de salut.
