La meva ciutat, Maó, fou la primera de Balears en oferir una residència cent per cent municipal. La seva obertura l'any 1989, tal i com la coneixem ara, ens omplí de satisfacció.
Aquesta setmana s'ha publicat el número de sol·licituds pendents de plaça de geriàtric que tenim a Menorca. Esperen 220 persones, a les que s'han de sumar les que estan gestionant el grau, i les que encara no han fet el pas i que es convertiran en casos d'emergència. Aquí hi ha una gran borsa de persones amb diversitat funcional, grans dependents.
Les polítiques socials són una de les senyes d'identitat dels governs i els possibles desequilibris són radicalment injustos per les persones que els pateixen, deterioren la convivència i generen malestar. Entenem que el sector dels majors de 65 anys és divers, amb necessitats diferents en funció de moltes circumstàncies, però avui farien falta tres geriàtrics més. És la illa que més envelleix de Balears i ja fem tard.
Mentrestant, la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (Felib) denúncia que la Llei Montoro provoca que els ajuntaments no puguin gastar els seus romanents positius. Tenim 460 milions d'euros a Balears que no es poden invertir. Hi ha temes de gran rellevància que malviuen sense ressò, tot i que la seva afectació siguin un escàndol. La Llei d'estabilitat pressupostària pretenia fiscalitzar als municipis que gastaven més del què podien. Ara conviuen superàvits al banc i mancances ciutadanes. Quina indecència.
