Aquesta setmana he agafat un bon remec. No em solc posar malalt quasi mai, però aquest refredat ha vingut Déu sap com i l'he salvat sense anar al metge i amb comprimits de paracetamol. He fet vida normal encara que una mica més sedentària que de costum. He aprofitat per veure pel·lícules antigues envoltat de mocadors de paper i he visionat per enèsima vegada «Gild» interpretada per Rita Hayworth i Glenn Ford. Han passat els anys i l'escàndol que va provocar la pel·lícula, quan es va estrenar el 1946, ara ens sembla ingenu i desproporcionat. Si ets capaç d'evadir-te d'aquesta pàtina ingènua d'escàndol, la pel·lícula continua sent fresca i la claror lluminosa que desprèn l'actriu per tots els porus de la seva pell de cel·luloide continuen també intactes. La devia veure per primera vegada quan era al·lot encara que no va deixar-me cap rastre; potser l'escena de la bufetada de Glenn Ford a Rita Hayworth que ara ens resultaria masclista i més intolerable que la hipersexualització excessiva de l'actriu. Va ser a la localitat pirinenca d'Esterri d'Àneu quan la vaig tornar a veure a casa d'uns amics i va ser allà on em va deixar petjada aquest extraordinari film de Charles Vidor. Van posar la pel·lícula a la televisió i ens vam enganxar a la història després d'haver fet el cafè. Defora feia fred. Era per Setmana Santa. Des del balcó vam veure després la processó dels armats. Nevaria durant la nit. La pel·lícula que transcorre a Buenos Aires em va entusiasmar i em va quedar gravada, més que la famosa «Amado mío», la cançó «Put the blame on Mame». El que he sabut, remenant informació per aquest escrit, és que la veu que sentim no és la de Rita Hayworth, que interpreta les dues cançons en playback. La veu que escoltam és d'Anita Ellis. La segona cançó es va fer molt famosa perquè l'actriu de pare espanyol es treu un guant llarguer en una de les escenes eròtiques més influents i impactants de la història del cinema. La cançó irònica i desvergonyida es podria traduir com «Culpa a na Mame», i la lletra diu que na Mame va ser la culpable, successivament i per ordre cronològic, del gran incendi de Chicago de l'any 1871, de la tempesta de neu de Nova York de l'any 1888, del terratrèmol de San Francisco de l'any 1906 i de la mort de Dan McGrew, personatge imaginari d'un poema de Robert W. Service.
Pedraules
Remec (354)
03/12/17 22:21
También en Opinión
- El cambio de tendencia en el turismo de Menorca que ha llevado al 45 % de las empresas a reducir ingresos
- Los jubilados tendrán que esperar para que Hacienda les devuelva su dinero
- Algaiarens se enfrenta a una multa de 3,5 millones por realizar obras ilegales
- Un menorquín en el hospital de Valencia: «No podemos dar el alta a los pacientes porque su casa ya no existe»
- Detenida en un control una pareja en Cala en Porter con dos kilos de marihuana en el coche