Els nous ocupants de la Generalitat tenen com un desfici per esborrar qualsevol senyal de la història recent de Catalunya. Poals d'aigua amb lleixiu, salfumant i molt de sabó de «pastilla», d'aquell que s'emprava en temps del Nodo.
En nom de les eleccions que ells mateixos han convocat -sense empara constitucional-, han començat per rentar paraules, i així han prohibit que els mitjans públics puguin emprar expressions com «president Puigdemont», «govern legítim», «president a l'exili», «consellers presos», etc. Tot per por que els electors no tenguin un atac de memòria en el moment d'anar a votar.
També han prohibit que els edificis públics, pensant sobretot en els ajuntaments democràtics, puguin exhibir -com ho han fet fins ara- pancartes amb el lema «Llibertat presos polítics». Tot i que algunes ja no hi són perquè pul·lulen les bandes feixistes que les arrenquen, a part d'altres malifetes contra la ciutadania.
En el límit de fer rentada, PP, PSOE i Ciudadanos demanen que es prohibeixi també el color groc que il·lumina els brolladors de Barcelona en record dels presos polítics. Interpreten que podria influenciar els votants. Ara que, si prospera la demanda, podria ser que a continuació exigissin també que se suprimís el color groc dels taxis, pel mateix motiu.
Però la voluntat de neteja ve d'enfora i va més enfora. Són molt nets. I com han fet, de manera incansable des del dia que la democràcia la va restituir, volen netejar l'escola catalana. Potser perquè per més avalada que estigui per lleis fonamentals, no la controlen. I una vegada més, la volen fer culpable que Catalunya no sigui com ells voldrien.
El mestre de cerimònies d'aquesta caça de bruixes, que ara ja és paranoica, és el líder de Ciudadanos, Albert Ribera. I en el seu aquelarre particular, ofèn sense escrúpols els vuitanta mil docents que han fet possible -com a cap altra banda d'Europa- que joves de més de dues-centes nacionalitats avui puguin conviure a Catalunya.
El netejador dels pecats de TV3, l'altra bubota que s'han inventat, és el líder del PP, García Albiol, amb la col·laboració de «El País». Diu que si guanyen, la tancaran per tornar-la a obrir amb gent normal. Normal? I pensar que és l'única televisió pública que audita externament els seus continguts. I que a diferència de l'espanyola, els seus treballadors no l'han de denunciar per manipular les notícies. Obvien, de passada, que tots els catalans tenen accés lliure a la superior programació de les televisions espanyoles...
Mentrestant, la vicepresidenta Soraya, que ara -sense cap empara constitucional- dirigeix la Generalitat, neteja les ments predicant les bondats de la supressió de l'autonomia. I el president Rajoy ensucra la píndola dient que maldarà perquè les empreses que han marxat, tornin després de les eleccions. No diu -clar- que la seva marxa només ha estat nominal en la majoria de casos, ni tampoc que va ser ell qui va aprovar el decret per facilitar que se n'anassin.
La neteja entre els mossos d'esquadra és feina del ministre Zoido. Ara interroga els agents per determinar si van ser prou diligents el dia del referèndum. No cita en canvi els guàrdies civils que, el mateix dia, van protagonitzar les escenes que ha vist tot el món, per més que ell ho hagi declarat secret d'Estat. I sembla que encara els vol condecorar.
No té prevista, però, cap medalla per al cap de la policia catalana que va dirigir l'operatiu pels atemptats de la Rambla i Cambrils. Les policies d'arreu van elogiar la seva eficàcia i professionalitat, però el ministre Zoido l'ha relegat a una feina administrativa en una comissaria de barri. I prest el duran a judici. El ministre xerra molt, però continua sense explicar quina era la relació entre la policia espanyola i l'imam que liderava els terroristes.
De tanta neteja, tot Catalunya fa olor de salfumant. Però així i tot hi ha senyals que són mals de llevar i continuaran vius el dia de les eleccions. Dos activistes pacífics i vuit consellers en presó preventiva sense fiança. Quatre consellers i el president de la Generalitat exiliats a Brussel·les. Centenars de batles interrogats. Milers de policies arribats al crit de «¡A por ellos!», apostats a hotels i barcos. Centenars de denúncies per lesions del dia del referèndum... I la història de set anys de reclamar diàleg.
Però entre tanta neteja, també hi ha humor. Con el dels ministres Dastis i Cospedal. Ell, capaç d'explicar al món que darrere Puigdemont hi ha la mà negra de Putin. I ella d'empassar-se els disbarats sobre espies que li van colar dos humoristes russos per telèfon. Però incapaços de dimitir. O la broma de l'arquebisbe Cañizares, que diu sense rubor que no es pot ser independentista i bon catòlic. La llista de cristians que han defensat la independència dels seus països, és tan llarga que alguns la situen en el mateix naixement del cristianisme.
