Joan Pons Pons24/09/17 19:43
TW

21 de setembre de 2017. Ha sortit el sol. Barcelona ha despertat tranquil·la després d'una casserolada d'època. No ho dic jo. Ho ha afirmat Xavier Sardà aquest mateix matí; un periodista català gens sospitós d'estar a favor del referèndum d'autodeterminació. Jo no hi he participat. A les deu de la nit, quan ha començat l'infernal estabor, estava mirant el partit del Reial Madrid contra el Betis, que ha acabat en desfeta blanca, i no he sortit al balcó o al pati a entretopar atuells metàl·lics. He hagut d'apujar el volum del televisor. Es ca s'ha posat a lladrar i la participació ciutadana ha estat descomunal, com confirmarà després el mateix Sardà. La concentració ciutadana pacífica s'ha traslladat de la confluència entre Gran Via i la Rambla de Catalunya al Passeig Lluís Companys. O sigui, de davant la conselleria de la Generalitat de Catalunya a davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La diferència entre d'altres concentracions matinals és la presència multitudinària dels estudiants. S'han anul·lat moltes classes a les universitats i molts estudiants d'institut s'han sumat a les mobilitzacions. És el tret diferencial. La suma dels estudiants a la revolta pacífica. Fins ara s'havien mantingut passius o expectants. Què ha fet que molts segments de la població catalana s'hagin decantat pel bàndol d'aquells que volen votar? La violència passiva desmesurada per part de l'estat espanyol. Bombers, capellans, sanitaris, escriptors… Avui és dia de manifestos o de declaracions. Impressiona veure els bombers llegint una nota d'adhesió davant del TSJC. Van vestits amb l'equip complet i han pujat damunt la tarima que s'ha instal·lat davant el tribunal. Els estibadors del port de Barcelona també s'han afegit a la pacífica revolta. (2)No proveiran els vaixells de la policia espanyola que consideren força d'ocupació. Com un rellotge, a les deu, nova cassolada multitudinària.

Noticias relacionadas

Cernedor (490)

Más noticias relacionadas

22 de setembre de 2017. A les nou del matí vaig a passejar es ca. Fa quasi un parell d'hores que s'ha fet de dia a Barcelona. El cel està nuvolat i fa una xafogor intensificada pel trànsit diari. En direcció a Sagrada Família un cotxe gris de la policia accelera amb la sirena blava encesa. Passa el semàfor en vermell i s'atura al xamfrà banda mar de Rosselló amb Bailèn.

En surt un policia de paisà. Es posa a córrer Bailèn amunt. És corpulent, quasi simiesc, va en bermudes i duu la camisa descordada. Hi guaita una mena de micro amb transmissor a través del qual es comunica, he suposat, amb el conductor que ha girat el cotxe, s'ha situat en el segon xamfrà banda Besòs i l'ha encarat amb la pujada de Bailèn. El primer policia davalla corrent i es creua amb un cotxe patrulla dels mossos d'esquadra que s'ha aturat davant el semàfor. Han davallat la finestreta de l'acompanyant, han creuat unes paraules i el policia sense uniforme ha creuat el pas de vianants i ha fet cas a un grup de persones que el criden des de la vorera de l'edifici Elizalde. Ha parlat amb aquest grup de persones, ha fet cas a les seves indicacions i s'ha dirigit corrents cap al Passeig de Sant Joan en direcció a la mar. Es percep la tensió al carrer. Les xarxes socials avisen de l'existència de policies estatals infiltrats. La consigna és no caure en provocacions. Fins ara s'ha aconseguit. Avui apareixerà a la premsa el manifest firmat pels escriptors catalans. Des de Jaume Cabré a Quim Monzó, des de Sánchez Piñol a Susanna Rafart, des de Dolors Miquel a Jordi Puntí o Jordi Llavina. Hi som tots. De Menorca, Pau Faner, Ponç Pons, Esperança Camps… Orgullós de la solidaritat de l'altra banda de la mar. Arriben notícies de noves mobilitzacions. Els estudiants -uns tres mil- han ocupat l'edifici central de la Universitat de Barcelona. Ho han fet de forma pacífica i festiva. La visita a l'edifici m'ha portat bons records. La vida continua a pesar de l'estat d'excepció. A la nit tenim una festa d'aniversari a l'Esquerra de l'Eixample. Els convidats són persones relacionades amb la música i el teatre. Em fa gràcia trobar-me amb amics de fa molts d'anys com ara Àngel Burgas o Ignasi Blanch. A les deu s'apaguen els llums i tothom surt al passatge Pellicer. Com que no tenen casseroles tothom fa servir qualsevol objecte metàl·lic -claus, sobretot- i el fa topar amb les columnes metàl·liques dels fanals o contra les papereres. És tal el so que surt de les balconades i del carrer que els cuiners del restaurant japonès que hi ha davant el local surten al portal. Somriuen. Molts d'anys, Clara. Estic segur de quin seria el teu regal d'aniversari preferit quan, el vint-i-dos de setembre proper, afegeixis un altre any a la teva intensa i creativa biografia.