Quasi sempre he tingut la sort d'estar rodejada de gent bonassa, que sap de moltes coses, moltes més que jo, que m'emocionen i m'il·lusionen. M'agrada contagiar-me dels seus valors. Com en un equip variat de lideratges, d'aquells que es fan continuades preguntes, i fabriquen projectes i resultats.
Aquesta setmana m'he envoltat de moments màgics. Serà Gràcia? Rall de persones que pensen el què volen fer a la vida i que el que acaben fent s'hi assembla molt. Que són coherents amb elles mateixes, compromeses amb la societat. Les trobem enmig d'un cercle que té la tendència a disfressar-se de diferents papers. Com na Carmen Lluch, que tot i que participen en la Qualcada tots els membres de la família amb cavalls propis, han tingut temps per oferir quatre bots a un grup de persones amb discapacitat. Es Va Gros, visitant el geriàtric. Les dones d'Alba, que ens han contagiat l'esperit de la vida. O la vintena de joves músics, encapçalats per en Josep Mir, que van regalar un repertori festiu a un col·lectiu de persones amb dificultats. Moltes d'elles, segurament no accediran a la festa en directe.
Els valors, allò que és important per cadascú, es van formant gràcies a les experiències compartides. Hi ha un eix central cap al qual tots hauríem de fer l'esforç de transitar, i que consisteix en viure sense tòpics i amb claredat. M'enamoren les persones autèntiques, genuïnes, lligades per la sinceritat i la coherència, les solidàries.
