01/09/17 0:00
Les finestres, a mesura que el sol guaita, s'obren poc a poc i les llars s'omplen de la llum que envaeix les estances. Guardar un bocí del que succeeix a l'altra banda, l'observar d'anades i vingudes i de salutacions entre veïns. Na Joana fa anys que tot s'ho mira pel sedàs de la reflexió, des del porxo de la vida, escoltant el cofre de l'experiència. Quan s'apropa Gràcia, és el cim, l'enaigua que travessa la llenya. Als carrers sempre hi ha vida, però des d'avui el transcórrer és diferent. Esclata l'alegria de la gent, el so del tambor i el flabiol, passió de cavalls, la música i el ball dels gegants; símbol dels dies més feliços de la nostra existència.
