Hi ha inversions públiques que no han servit per res. A Maó, la Sala Augusta; a Ferreries, l'expropiació del camí de s'Enclusa; a la carretera general el pont de l'Argentina; a Ciutadella, l'observatori astronòmic (una idea il·luminada); el Teatre Born; Can Saura; la terminal portuària i especialment la dessaladora. Aquesta planta va ser un projecte sense oposició política, ni social, tot el contrari, des de l'inici es van veure els aspectes positius. L'única critica es referia al fet que no es feia servir energia neta per dessalar l'aigua de la mar.
Ara, tal vegada, no es construiria la dessaladora per dos motius: el cost de distribuir aigua dessalada per tota l'Illa és molt difícil d'assumir i perquè es valoren altres opcions, com l'aprofitament de les aigües depurades per millorar l'aqüífer.
Però l'obra no només està feta des de fa més de set anys, sinó que el seu manteniment representa 12.000 euros cada mes, és a dir, fins ara tenir la planta en bones condicions perquè un dia es posi en marxa ja ha costat més d'un milió d'euros de doblers públics.
Però el que més preocupa és que no hi ha una data per treure el primer metre cúbic d'aigua dessalada. I el motiu és que el Govern i l'Ajuntament no s'han posat d'acord sobre el preu que aquest ha de pagar pel servei. Es podria pensar, amb bona lògica, que es posaran d'acord. Però és que no hi ha contactes, ni negociacions en marxa. Els representants del Govern i de l'Ajuntament no es parlen, ja s'ho han dit tot, no tenen res més a dir.
És a dir: seran capaços de deixar la dessaladora aturada perquè no hi ha acord sobre el preu d'1,24 euros el metre cúbic? Aquesta planta ja ha superat una quarta part de la seva vida útil. A veure si serà una d'aquelles obres públiques que es moren sense haver viscut.
