Mn. Fernando Martí Camps, tan silenciat com oblidat

En juliol de 2012 la filòloga i investigadora mallorquina Maria Antònia Martorell Monjo va qualificar de 'llastimós' que l'obra de l'autor de El rellotge de caixa, Xilografies menorquines, Retaule menorquí en quaranta figures i Vint caires d'un mateix Sant Joan «dormi a l'Arxiu». 25 anys després de la mort d'aquest prevere historiador i arxiver, molts del seus treballs segueixen dormint i romanen inèdits. Mn. Florenci Sastre, un altre prevere historiador, qualificà en 2011 a Fernando Martí d'«injustament oblidat d'ençà que va morir» i afegí que «sembla com si una llosa hagi caigut sobre la seva memòria».

En el centenari del naixement d'aquest home d'Església, que va dedicar la seva vida a l'oració, a la recerca històrica i a la creació literària a partir de les dades, els documents i les dates que, rigorosament i eficaç, va ordenar, cal reivindicar la seva obra, una feina immensa que avui desconeixeim. Cal recuperar-lo i que sorti de l'oblit per sempre més. Miquel Àngel Limón denunciava la doble negligència quan no resam pel bon prevere que visqué fidel a l'Evangeli, ni l'estudiam gens en els vessants extraordinaris d'home de lletres i d'investigació historiogràfica. Encara hi som a temps, tot i que l'acord de cessió dels documents ja ha consumit sis anys sense fer res.