22/06/17 0:00
TW

L'episodi de calor amb què s'acomiada aquesta primavera pot empènyer-nos a la reflexió sobre la realitat del canvi climàtic, que alguns, com Trump, continuen explícitament negant i altres de fet, encara que no vulguin dir-ho: Espanya depassa amb escreix els nivells de pol·lució permesos. Els qui diuen defensar els llocs de treball amb llurs polítiques mediambientalment tan lesives oculten que, en realitat, seran els treballadors les primeres víctimes de llurs decisions. Açò és ver tan en els països pobres com en els rics. Qui van ser els més perjudicats quan l'huracà Katrina es va abatre damunt Nova Orleans el 2005? Els afroamericans de rendes més baixes, que vivien als barris inundables i que tampoc tenien recursos per fer front a la catàstrofe. Qui són els més afectats per les conseqüències d'emprar el 'meravellós carbó net', que genera càncers, asma i malalties cardiovasculars als EE. UU.? Doncs, els més pobres, els que viuen a prop de les centrals amb una salut més fràgil.

Una política seriosa es proposa ajudar les persones i no les empreses d'activitats pròpies del món antic. D'altra banda, l'anomenada 'transició ecològica' és també un formidable vector de noves ocupacions per al conjunt de l'economia: als EE. UU. els llocs de treball relatius a l'energia solar han crescut disset vegades més que en altres sectors.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Front als qui diuen que açò del canvi climàtic són falòrnies, un cuento chino, i refusen actuar per protegir el planeta, s'aixeca la veu dels científics que alerten: amb un augment de temperatura mitjana de 2 graus, el nivell del mar creixerà fins a 6 metres a finals de segle. Quin panorama per als nostres fills i néts! Quina ironia per als que temen per la unitat de la pàtria o per als que avui es queixen que l'arena es deu haver enretirat a toc de corneta d'alguna de les nostres platges.

Davant aquest atac de destrucció massiva dels depredadors, que fan demagògia contraposant el respecte per la natura i el dret al treball, només queda a les classes populars l'accés a prémer dos botons: la mobilització col·lectiva i la papereta de vot. En aquest segons cas i aspirant a una vida digna, al referèndum (allà on el puguin celebrar) o a les eleccions, que periòdicament es convoquin. En el cas de les mobilitzacions ciutadanes, que tant incomoden al poder, es tracta de l'actitud democràtica front a la mala fe dels manipuladors. Ni que sigui per solidaritat intergeneracional.