La suma dels avanços industrials i les teories econòmiques del capitalisme, van anar configurant una idea de progrés basat en un creixement constant. Com a reacció a les conseqüències, a la segona part del segle XX es desenvolupava un corrent de pensament lligat als límits que marca el planeta. Menorca també ha viscut la seva particular història en aquest sentit.
Les evolucions tecnològiques basades en l'ús de combustibles fòssils, van donar a la humanitat una enorme capacitat de transformació, com mai s'havia tingut. A més, les teories d'alguns dels pares del capitalisme, que apuntaven que l'esperit egoista de guanys individuals es tradueix en beneficis per a la resta de la comunitat, van eliminar qualsevol problema moral d'avarícia econòmica. Si tu ets fas ric, els altres també hi guanyen.
L'aplicació d'aquests nous paradigmes al llarg de dos-cents anys, han anat configurant un model de desenvolupament sobre un suposat pastís cada vegada més gran, en un món que, malgrat totes les teories i els imaginaris col·lectius, no creix físicament.
Així va arribar el model turístic de sol i platja a Menorca. De cop i volta, el litoral, que era considerat un terreny improductiu per la visió agrària, es convertia en el bé més preuat pel nou model econòmic basat en el turisme de sol i platja.
El franquisme va desconnectar la nostra societat de l'evolució europea. Quan a Europa les àguiles ja estaven protegides, aquí teníem la Ley de Alimañas que incentivava la matança dels animals que estaven a dalt de la cadena tròfica. Quan els països del nord consideraven alguns ecosistemes com a fonamentals, aquí els desballestàvem sense problemes.
L'entorn màgic de cala Galdana, probablement la platja més bella del Mediterrani, va ser arrasat per fer-hi la urbanització. El prat de Son Xoriguer es va dragar i convertir en port esportiu. El mateix es volia fer amb la gran Albufera des Grau... Però això era el progrés en aquell moment.
Hi havia crèdit fàcil per urbanitzar. Els rendiments econòmics eren ràpids, especialment per l'especulació de comprar uns terrenys rústics i vendre'ls com urbans. No existien gairebé lleis que posessin límits, dins d'aquell paradigma de créixer infinitament. Teníem una ensaïmada i s'havia inventat la manera de fer-la créixer, de forma que tothom en podia agafar un tros cada vegada més gros. I sense remordiments. Si tu ets fas ric, els altres també hi guanyen.
En aquell context, unes poques persones s'atrevien a alçar la veu i dir que era un error. Que no era una bona idea eliminar uns valors naturals i paisatgístics tan destacats. Que el rei anava nu. Que no era certa la poció màgica del pastís que creix infinitament. Que, de vegades, si un es fa ric, molts altres hi perden.
Sigui perquè a Menorca l'economia estava més diversificada que a d'altres bandes, sigui perquè -com diuen alguns estudiosos- la idees il·lustrades del segle XVIII havien arrelat en una part de la població, sigui perquè aquells pioners van saber trobar fórmules efectives en una societat encara no democràtica, el cas és que es va anar organitzant una reacció social, que acabaria frenant molts dels projectes previstos a d'altres indrets fantàstics de l'Illa.
Enguany es celebren els 40 anys de la creació del GOB a Menorca. Un període de temps prou llarg com perquè s'hagi vist que aquella gent que rebia acusacions de frenar l'economia i els llocs de feina, són els que van fer possible al final que Menorca hagi presumit tants anys de platges verges.
Prou temps com per comprovar que frenar disbarats, fomentar bons productes agraris, promoure reserves marines, fer educació ambiental, formar voluntaris per ajudar la fauna, difondre altres maneres de jardineria, recuperar aigües pluvials, controlar contaminacions, debatre sobre criteris i estimar la natura, és també una bona estratègia per a diferenciar-se en aquest gran mercat que és el món modern.
40 anys comunicant que aquest pastís, illenc i preciós, és limitat. 40 anys fomentant la reflexió col·lectiva sobre una visió més holística del progrés. 40 anys traslladant que no tota la prosperitat va lligada al creixement.
Quaranta anys sumant esforços individuals per convertir-los en comunitaris, reforçant l'associació per aguantar desqualificacions i extorsions, Quatre dècades d'asseure's amb tothom a taula, sense deixar-se untar les rodes i tapar les boques. Vuit lustres de creure en altres realitats i fer-hi camí real. D'entendre la riquesa d'una altra manera i intentar que tothom hi guanyi. El pròxim 3 de juny ho celebrarem.
