Amb la presentació oficial de Susana Díaz, la plana major socialista va mostrar la seva aposta massiva, recolzant qui –segons van dir- duu tota la seva vida al partit. La imatge fa qüestionar l'oferta socialdemòcrata i el seu patró.
L'actual model del PSOE és compartit per quasi totes les forces polítiques parlamentàries. Són un exemple de centralisme democràtic, un arc que envolta els càrrecs electes i dirigents, pedra de toc vertical, format d'una comunicació que es redueix a la repetició de consignes. Una manera de fer que contrasta amb les formes actuals, les xarxes horitzontals que s'imposen en el dia a dia del món laboral i l'economia. La foto amb González, Guerra, Zapatero o Rubalcaba mostra un ADN que no encaixa amb el nou ecosistema social. Per un moment, me vaig traslladar a l'escola de Galapagar, aquell espai d'encontre, de diàleg serè, de debat crític i constructiu que ens reforçava ideològicament. Aquest context de partit polític format de centres, de prototip d'edificis o indrets, ja no tornarà. Senzillament, els llocs i les seus s'han buidat de persones. Són calaixos que ja no sustenten la innovació i el canvi social.
Aquestes primàries, caldria aprofitar l'ocasió per repensar l'oferta socialdemòcrata, només amb líders capaços de comprendre la societat que representaran. S'ha de canviar, d'una vegada, la història dels debats interminables i dotar-los de la música quotidiana creativa. Voleu tornar al passat?
