Joan F. López Casasnovas16/02/17 0:00
TW

Alta velocitat espanyola, l'AVE és un tren les vies i els rails del qual s'estenen profusament per determinats indrets de la geografia espanyola, tant que Espanya és l'Estat europeu amb més quilometres d'alta velocitat i el segon del món després de la Xina. Però el model espanyol, ai las!, privilegia el km 0, o sigui el que té Madrid com origen i destí. Un model que va començar amb el Madrid-Sevilla quan els fastos de la commemoració del V centenari del «Descubrimiento» i que no han cessat d'allargar vies en un sentit radial. Els despropòsits del model deuen formar part de la política d'aquells que s'omplen la boca apel·lant a «lo que de verdad interesa a los españoles» i amb llurs polítiques han causat greus deseconomies, milers de milions. Tot, idò, al servei del seu nacionalisme centralista.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Pel seu costat, la UE prioritza les inversions a la península en l'anomenat corredor mediterrani, el que concentra el flux més gran de mercaderies i que enllaça Rabat i Lió, o bé l'Andalusia marítima i Múrcia amb el País Valencià, Catalunya i el sud de França; però no veig com l'Arc Mediterrani justifiqui la inversió del tram Atocha-Chamartín, on el govern de tots-espanyols-iguals-davant-la-llei ha expressat el seu dret-a-decidir. L'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), amb els senyors Roig de Mercadona) i Boluda de Baleària (poca broma!), i alguns destacats empresaris catalans han mantingut dilluns passat una reunió a Tarragona, a la qual s'ha adherit el Cercle d'Economia de Menorca (supòs que el de Mallorca també està dins la mateixa lògica). Representants de més de 300 empreses manifesten estar preocupats per la «deriva sobiranista» del govern espanyol, que confon el bé comú amb la centralitat que reporta bondat a particulars interessos històrics. Tanmateix, aquells empresaris, prudents que són, no ho diuen així, sinó que pugnen «per guanyar competitivitat i per motius logístics».

«Ave» fa l'imperatiu del verb llatí «aveo», «alegrar-se», «saludar», ergo «desitjar salut». El cesarisme d'Estat és no poca causa de l'increment exponencial de l'independentisme a Catalunya en només deu anys. Però si la figura del català emprenyat no és d'ara, ara la notícia és que la inquietud arribi al món econòmic i que hagi obrat gairebé un impossible: la trobada entre empresaris catalans i valencians. Quan la meritòria labor d'Acció Cultural del País Valencià mitjançant la institució Ignasi Villalonga d'economia maldava de crear consciència amb estudis rigorosos, no podia sospitar que la cosa faria via. Ave, Cèsar!