Primer van caure les banderes autonòmiques de la VI Conferència de Presidents celebrada a Madrid amb l'absència dels màxims dirigents d'Euskadi i de Catalunya. Un mes després, la bandera espanyola va ser enredada per la força del vent i va desaparèixer del pal que l'aguantava a dalt de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Només va quedar dreta la catalana. I l'europea? (i no és una pregunta de Rajoy). L'europea, també va quedar dreta. Si ens haguéssim de fiar dels senyals o si creguéssim en la legitimitat de les metàfores casuals podríem arribar a pensar que la independència de Catalunya, el moviment popular i nacional que s'ha acabat anomenant procés, va vent en popa (mai millor dit).
Les motivacions personals per anar a la concentració que donava suport als tres encausats han estat triples.
La primera, la coherència. Vaig anar a votar el 9N. Per tant, jo també vaig desobeir, jo també som culpable dels càrrecs als quals acusen l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'expresidenta del govern, Joana Ortega; i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau. L'estat espanyol ha triat tres caps de turc, perquè no pot jutjar 2.344.828 persones que van -vam- participar lliurement de la consulta popular celebrada a finals de l'any 2014. Per aquesta coherència esmentada el sis de febrer vaig ser davant el TSJC a pesar que feia un fred que pelava i bufava un vent que duia escates de la neu acumulada a les altes muntanyes catalanes dels Pirineus.
La segona, la credibilitat periodística. S'escriuran milers d'escrits, es vessaran milers d'opinions, es disseccionarà al detall aquesta manifestació multitudinària -una altra vegada multitudinària- sense prendre's la molèstia de trepitjar el Passeig de Sant Joan o el Passatge Lluís Companys de Barcelona. Se'n parlarà d'oïdes com si tot ja hagués estat dit, com si tot ja hagués estat dictat, com si tot ja hagués estat sentenciat.
Aquesta és la tercera raó: el caràcter polític del judici. El dilluns 17 de novembre de 2014, els membres de la Fiscalia Superior de Catalunya es van plantar i van acordar en junta que «no és procedent emprendre accions penals» contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per l'impuls del procés participatiu del 9 de novembre. Les pressions polítiques per part del govern del Partit Popular han portat, més de dos anys després, els tres polítics a la banqueta dels acusats.
Els arbres no ens deixen veure el bosc. Després d'haver sortit de la plaça Sant Jaume, la comitiva que acompanya els acusats i que s'ha aturat al Fossar de les Moreres, on ha cantat l'himne de Catalunya , Els segadors desfila enmig d'una certa confusió. En tost de pujar les escales que uneixen el carril lateral amb el Passeig de Sant Joan i que els durien davant l'edifici del tribunal, giren cap a l'esquerre i enfilen el mateix lateral en direcció a les muntanyes de Barcelona. Faran tard amb aquesta voltera. Una dona ho aclareix. Han de passar davall l'Arc de Triomf. Seran com seran, aquests independentistes, però així com van saber organitzar els millors Jocs Olímpics de la història, també saben escenificar el primer judici a un expresident de la Generalitat des que existeix aquesta democràcia imperfecta al Regne d'Espanya (un 56% de la població catalana creu que Espanya no hi ha democràcia).
Recentment, tres estudis internacionals han assenyalat la baixa qualitat i la manca d'independència de la justícia espanyola. Segons un d'aquests informes, ocupa el lloc 92 del rànquing i està a l'alçada de Tanzània, Marroc i Brunei.
Tenint en compte aquests condicionants, els tres encausats seran condemnats -un diari unionista ja ha avançat la sentència a la portada mentre durava el judici- per haver posat les urnes. La sentència desacreditarà internacionalment Espanya i Catalunya avançarà la data del referèndum. No sé si se celebrarà ni, si se celebra, quin serà el resultat. El que sí sé és que ja no hi ha marxa enrere. Els ponts estan esfondrats. S'han travessat massa línies vermelles. La guerra bruta per part del l'Estat ha afectat amb duresa les classes populars. Es pot pensar que es pot establir una relació de futur amb un estat quan, un exministre d'interior ha reconegut haver destrossat el sistema sanitari del país? Es pot pensar que tot continuarà igual quan s'ha tocat fins i tot una àrea tan sensible com la sanitat? L'odi irracional que els encega ha fet que bolquessin el seu fel contra els independentistes i els seus dirigents, contra els ciutadans que només volen un referèndum i contra els catalans que no són independentistes i ni tan sols volen ser preguntats. Contra tots els catalans. Com s'aturarà aquesta força magmàtica que surt del poble? Amb precinte. Les autoritats espanyoles precintaran els col·legis per evitar que els catalans es puguin expressar a les urnes. Quin precinte faran servir? Cel·lo o cinta americana? Precinte transparent o precinte adhesiu? La paraula precinte significa «lligam encreuat que s'aplica a un objecte per garantir que no serà obert indegudament». A partir d'ara, haurem de vigilar les ferreteries.
