Menorca és un paradís i els menorquins tenim un estil de vida envejable. Però després d'aquesta constatació, haurem de reconèixer que hi ha alguna cosa en la qual podem millorar. Una es refereix a les ganes excessives de fer mal, de criticar, d'anar a la contra, de fer una mua amb el dolor dels altres i no en la celebració dels seus èxits. Som una societat molt solidària amb les causes justes, però entre noltros hi ha un corc que mos rosega.
Per exemple, una gran part dels comentaris que arriben al diari digital «menorca.info» no es poden publicar. En algunes notícies són la majoria. El motiu: perquè contenen insults, imputen delictes a algun polític, regalimen cinisme. Es fan des de l'anonimat. Quan hem intentat en el diari que només poguessin comentar una notícia les persones inscrites prèviament amb totes les seves dades, el nombre de comentaris ha caigut espectacularment. A altres llocs amb molta més població que no Menorca no passa. Els comentaris són lliures i només tenen un sistema automàtic per a detectar els insults i apartar el text. Però a Menorca, des de l'anonimat hi ha un odi excessiu, que no es pot considerar una anècdota.
Aquesta hipocresia de dir qualsevol disbarat sense que surti publicat el nom de l'autor és una malaltia social, un obstacle perquè la societat menorquina miri de cara els seus problemes i sumi forces per a donar-los una solució.
Quan un succeït està protagonitzat per immigrants, es vessa racisme. Quan hi ha una polèmica que afecta un polític, els adversaris són cruels. I a més, els autors dels comentaris que no es publiquen critiquen «la censura» i reclamen els seus drets democràtics.
Si alguna d'aquestes persones llegeix aquesta columna, només li voldria dir que amb bona llet serà més feliç. I Menorca anirà millor.
