Ara, crec, estem convençuts que l'impressionant patrimoni històric de Menorca s'ha de gestionar per dos motius: perquè no es pot deixar oblidat (les coses antigues també es fan velles i perden valor) i perquè donar-los vida ajuda a millorar l'economia menorquina.
La gelosia del patrimoni comú no es pot exercir com si els béns fossin particulars, ni que la propietat registral sigui d'una administració concreta. El patrimoni és com el territori: pot ser privat però forma part d'allò que és de tots.
Tampoc podem menysprear aquelles empreses que intenten treure un rendiment d'un patrimoni públic, com és la Mola, el Llatzeret o qualsevol poblat talaiòtic. El seu negoci és un bon instrument, si es fan bé les coses, per fer créixer un projecte cultural i turístic. A la Mola es va optar per una gestió privada, però es veu que la convivència amb els criteris administratius del Consorci és un obstacle que costa de superar.
El que passa ara a la Mola, amb les dificultats per trobar un gestor interessat, després de la bona feina feta en els darrers 12 anys, es pot traslladar a altres projectes en marxa. El Llatzeret, per exemple. S'han de pensar molt bé les formes dels projectes mixtes, públics i privats. És evident que l'administració ha de vetllar pel patrimoni públic, que s'han d'establir unes condicions d'ús, unes obligacions i contraprestacions, però està clar que els projectes han de créixer i han de donar resultats.
Volem que el patrimoni i la cultura ens ajudin a tirar endavant i que mentre es conserven i es recuperen els seus valors, aportin a l'economia menorquina. Crec que s'ha de col·laborar amb la iniciativa privada, facilitar un negoci que ens beneficia col·lectivament. Un gran cotxe amb un motor petit no pot arribar massa enfora.
