El Nadal, per definició, representa el naixement a una nova vida. Els romans ja celebraven, amb motiu del solstici d'hivern, el Natalis Solis Invicti, és a dir, el moment en què el sol es feia més present, en allargar-se el dia. Allò, per tant, que pregona aquella dita popular: «Per Nadal, un pas de pardal». Uns segles més tard, el món cristià instaurà la festa del Nadal, en commemoració de l'arribada a la Terra del fill de Déu, encarnat com a home, i que venia per alliberar-nos del pecat i menar-nos fins a la vida eterna, amb un missatge de pau. L'antítesi del Nadal, idò, no pot ser altra que la mort, la destrucció, la violència.
Açò darrer és el que ha succeït recentment en un mercat nadalenc, precisament, a la Breitscheidplatz, al centre de Berlin, on un camió va envestir, de manera intencionada i suposadament en nom d'un altre Déu, el Déu del qui n'era el conductor, diverses parades de venda i va causar dotze morts i una cinquantena de ferits. La societat alemanya, com l'europea i la de la resta del planeta, no han pogut amagar la seva consternació per aquest fet i les diverses autoritats han extremat les mesures de seguretat en els indrets on es concentren els ciutadans amb la sana i pacífica intenció de celebrar, amb goig i tranquil·litat, les festes.
Dimarts passat, jo em trobava participant en un dels dinars d'empresa que sovintegen en aquestes dates. Davant meu, hi havia una companya 25 anys més jove que jo qui, tot comentant l'atemptat de Berlin, afirmava que «totes les religions, no deixen de ser una secta», cadascuna amb la seva ideologia particular, però que, totes elles, anul·len la voluntat de l'individu i el converteixen en un mer mitjà d'expressió, i també d'actuació, de l'ideari que elles s'han marcat prèviament. La qui compartia aquell dia amb jo el pa i la sal (a banda d'uns ous estrellats amb pernil ibèric deliciosos i un bacallà amb espinacs i fruits secs molt recomanable) no podia mostrar una opinió més pessimista de l'espiritualitat humana. Una opinió que estic convençut que precisa d'unes quantes matisacions.
Les creences religioses no són, en absolut, nocives en elles mateixes. De fet, les societats més avançades estableixen, sense cap casta de problema, la llibertat de culte com un dels principis fonamentals del seu ordenament jurídic. El que sí que esdevé del tot perjudicial és l'actitud personal i pública de determinats individus que en formen part i que aprofiten llur convenciment i llur formació espiritual per construir, en ells mateixos, un univers d'odi i de venjança. I que, a més, pretenen inculcar aquesta conducta a altres seguidors, per tal que esdevinguin el braç armat de les seves conviccions.
Però açò, amics lectors, no succeeix, només, en l'aspecte més transcendental de l'interior de la persona humana. Ho podem veure, un dia sí i un altre també, en l'exercici que fan de l'activitat pública, alguns polítics i, de manera molt especial, aquells qui volen imposar les seves idees per mitjà de l'autoanomenada lluita armada. Una vegada més, no puc estar més d'acord amb el que escrivia en Miguel Juan Urbano, divendres passat, as Diari. I no podem oblidar els casos de violència domèstica, on la passió esdevé possessió, fins al punt de posar fi a la vida d'aquella (o aquell) als quals es considera com a propis i de pertinença exclusiva.
--Evidentment, totes aquestes maneres d'actuar no representen, en absolut, l'esperit nadalenc. I jo no puc desitjar-vos altra cosa que, en aquestes festes, pugueu trobar la veritable pau, la felicitat, que no és altra cosa que viure amb tranquil·litat el vostre dia a dia. Per descomptat, els meus desitjos pel 2017 són, com cada any, que fets tan deplorables i comdemnables com els que hem pogut presenciar o dels quals n'hem tingut coneixement a les darreries del 2016, deixin de produir-se. Ara bé, i per desgràcia, segur que en els propers dotze mesos ens tornarem a trobar nous exemples de conductes antisocials perverses i amb resultats prou luctuosos. Tant de bo les treves nadalenques que solen concertar-se en els conflictes bèl·lics poguessin estendre´s a totes les activitats humanes i a tots els dies de l'any vinent. Açò és, almanco, el que demano per a la meva família, pels meus amics, i, com no podria ser d'altra manera, també per a tots vosaltres. Que hagueu tingut tots un Bon Nadal i que el 2017 us sigui ben pròsper, és a dir, que la major part de les vostres aspiracions puguin convertir-se en meravelloses realitats.
