Els escàndols produïts en la recaptació d'almoines per a les ànimes del Purgatori, en les indulgències per a la contribució a la reforma urbanística de la plaça de Sant Pere del Vaticà o el negoci econòmic bastit entorn a les preteses relíquies de sants i màrtirs van ser l'espira que va prendre el foc amb què Luter inicià la Reforma. La tradició diu que Luter, recollint la indignació de milers de cristians per l'enorme corrupció a l'Església romana, va penjar les seves 95 tesis a les portes de l'església de Wittenberg el darrer dia d'octubre de 1517. Allà va començar un gran canvi històric, no sols religiós, sinó també polític, cultural i econòmic.
La primera església protestant a l'estat espanyol es va obrir a Maó, el 1868, fundada per Francesc Tudurí de la Torre; però des de l'octubre de 1710 ja hi havien començat prèdiques anglicanes i durant el primer mandat britànic, fins el 1756, una capella anglicana era oberta a prop del castell de Sant Felip. La publicació recent de dos llibres posen d'actualitat una presència persistent, tot i que d'existència subterrània. Són la "Història del protestantisme als Països Catalans", de Josep-Lluís Carod Rovira i "Una història particular. Els conflictes Església-Estat a la Menorca del segle XVIII", de Josep M. Quintana. A l'espera de llegir el de Quintana, ja la informació aportada per Carod resulta impressionant. Aquest autor confessa la seua empatia envers la dissidència, atret per "l'epopeia individual i col·lectiva de les persones que, en un context majoritàriament desfavorable a les seves posicions ideològiques, han estat capaços de mantenir-se fidels a unes creences i conviccions (...) remant contra corrent".
Pensar diferentment del poder sol comportar conseqüències gens agradables i, en el cas del protestantisme a casa nostra, sovint van ser tràgiques sota el pes de la Inquisició i dels monarques «catòlics» (fins arribar al no menys brutal nacionalcatolicisme franquista), condemnats a una repressió segura, que anava des de l'exili forçat fins a morir a la foguera. Cap indret de la nostra nació se n'escapà; tampoc a les nostres Illes s'estalviaren patiments cruels d'aquesta mena. Amb tot, la Santa Inquisició adés era mal vista com a una imposició forastera, encara que no hi mancassin caragirats autòctons, car d'aquests, a les nostres terres, n'hi ha hagut sempre.
Comprenent les causes de l'heterodòxia, el Papa Francesc ha demanat perdó per tanta barbàrie. De manera genèrica: «Rebutjam categòricament qualsevol odi i violència, passat i present, en especial el realitzat en nom de la religió».
