Aquesta campanya s'està desenvolupant en un escenari, com el debat televisiu de l'altre dia, on prima la mateixa publicitat, la repetició d'uns sons, d'uns tics que coneixem fins la sacietat. Un cel de monòlegs i dinàmiques pactades, un plató d'etiquetes absurdes.
Si hi ha una cosa que ens sorprèn, és que els continuats casos de corrupció del Partit Popular no l'enfonsi a les enquestes. Ho trobem curiós, perquè l'electorat d'esquerres castiga la degeneració, i ens pensem que a casa dels populars funciona igual. Resulta que ells es mobilitzen o desmobilitzen per distintes raons. El corrompiment no és el tema central a l'hora d'elegir vot.
La dreta, per la seva banda, fa campanya contra l'esquerra acusant-la de radical o d'inepta. Sempre li recalca la lentitud en la presa de decisions, la ineficàcia, la inactivitat.... acumula el que consideren proves escrutades per desgastar la seva gestió. No saben que per nosaltres, pel votant d'esquerres, l'eficàcia econòmica, tampoc és la prioritat de vot.
Pels emergents, tot és blanc o negre. Posen l'èmfasi en escollir entre les polítiques neoliberals o les socialdemòcrates.
El cas és que els electors quotidians votem per mecanismes d'identificació política emocional en els quals les continuades acusacions, entre uns i d'altres, no ens importen gaire. Ataquen el que els faria mal a ells, no a l'adversari.
Són aquells actors que van preferir els cent volant, quan més valia el pardal en mà.
