Bale, Benzema, Modric, Zidane...; Casilla

Era la roda de premsa posterior al partit entre el Reial Madrid i el València, durant el qual les aturades del porter blanc Kiko Casilla (nat a Alcover, poble de l'Alt Camp, Tarragona) havien estat determinants en la victòria madridista. Un periodista de TV3 adreça una pregunta en català al jugador català del Madrid i aquest es gira cap al responsable de premsa del seu club demanant autorització per contestar-li en la seua llengua. La resposta és rotunda: «No, no, no; en español». Queda clar. Que Karim Benzema o Zinédine Iazid Zidane responguin en francès quan se'ls pregunta en aquest idioma, que Luka Modric ho faci en croat i Gareth Bale en anglès deu ser normal. No així que un periodista, per mor del mitjà on treballa, utilitzi un idioma constitucionalment espanyol, segons l'art 3. 2 de la magna carta. A la sala de premsa del Reial Madrid el català no és un idioma com els altres, no hi és ben rebut.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

El nacionalisme supremacista té aquestes coses. D'un tal incident ni se n'alcen una cella. Com ha escrit el periodista Salvador Cot, el «no, no, no» del responsable de premsa del Reial Madrid és un no, no, no que dura tanta estona que ja ha aguantat tres segles. Però Cot creu que açò prest s'haurà acabat; jo no som tan optimista. Els canvis culturals, previs als polítics, són lents i impliquen baratar (qui barata el cap se grata) la consciència de cadascú. S'imaginen vostès una actitud equivalent contra el castellà al Camp Nou? Estic segur que hauria aixecat una reacció terrible dels mateixos que ara imposen silenci. Que en diuen, així mateix, els defensors de la plena llibertat d'elecció d'idioma al nostre país? Són els que apel·len sempre a l'article 26 (que en un cas de compromís permet fer-se oblidadís de les lleis d'aquest país...). Idò ells, d'acord amb l'article tres, no diuen res.