Tal vegada, en un futur pròxim el Dia del Llibre serà el Dia de l'e-book. Mentre continuïn llegint, diuen uns. Mentre ens quedi la rosa, diuen uns altres. El futur tecnològic es presenta sempre com un esdevenir inevitable. Gairebé ningú gosa posar la més mínima objecció, ni el més petit límit, als grans beneficis de les noves tecnologies. Alguns en matèria de bio-tecnologia, però en la revolució de la informació i de la comunicació, ni un «però».
Però és curiós com els llibres que més es venen el dia de Sant Jordi, els infantils i juvenils, són en paper i no en un pendrive, en una app, en qualsevol suport digital. És a dir, els natius digitals -o els seus pares- continuen comprant els contes de paper. És una petita reviscolada del passat de curta durada, o un advertiment per aquells que tot ho saben sobre les tendències?
De fet, el món de «Blade Runner», la pel·lícula de culte, no ha arribat. Ni robots cercant l'ànima, ni cotxes voladors. El canvi, la paraula màgica dels temps moderns, no arriba tan de pressa com podria ser pels resultats de la investigació científica. Tal vegada és cert que el Mercat té dissenyat el ritme del pla de màrqueting de la humanitat i anirà administrant les novetats tecnològiques així com els humans les puguin pagar. Tal vegada està esperant la incorporació massiva de la Xina i Rússia per aplicar reformes globals a tota la humanitat. Jo que sé. El que sí que podem comprovar és que la nostra vida, tot i la tecnologia, no ha baratat tan rapidament com alguns podrien esperar.
I ja que ahir va ser Sant Jordi, record una idea de Pau Faner de fa molts anys, quan ell era professor d'anglès disposat a ensenyar només als que volien aprendre, i deia que l'única manera de poder mirar les coses que hi ha al voltant és caminant, perquè aquesta és la velocitat humana. Les altres velocitats no ho permeten. Aquesta idea «científica» es comprova fàcilment: un paisatge es veu bé a peu, prou bé en velo, no gaire bé en cotxe, malament en avió i és impossible en un coet intrestel·lar.
Tal vegada si hi ha avui contes en paper, d'aquí a uns anys encara es llegiran diaris, passant les fulles i prenent un cafè mirant el paisatge de Menorca. Que bo!
