Viatge llampec per feina a Saragossa. Sortir de Menorca sempre va bé per adonar-te que no vius al melic del món però sobretot, per agafar distància i comparar. És la única manera de comprovar si avances o estàs estancat. Mesurar em tranquil·litza i m'estimula alhora. Penso que les escapades de l'Imserso haurien d'estar previstes a qualsevol edat per contribuir al progrés i la salut dels seus ciutadans.
De moment, arribar fins a la capital aragonesa des de Menorca suposa una combinació còmoda d'avió més AVE que et deixa en quatre hores llargues al centre de la ciutat. El que sorprèn del viatge és que els protocols d'accés i seguretat a l'aeroport i al tren d'alta velocitat, siguin tant diferents encara que conflueixin en algun punt. Sense entrar a valorar la conversa habitual dels vigilants, queixant-se per si el torn està mal posat o que queden hores per lliurar, l'empatia i simpatia és gairebé la mateixa a estació de tren i aeroport. El que realment canvien són els processos i les comprovacions. Mentre que creuar el control de seguretat per pujar a l'avió s'ha convertit en una gimcana d'obstacles a mig camí entre un striptease mal fet i una desfilada d'ovelles maltractades, accedir a l'AVE a partir dels controls que vaig viure, té la mateixa fiabilitat que les notícies del dia d'enganar. O des d'AENA exageren o des de Renfe fan curt però alguna cosa no quadra. El bòtil d'aigua i el de perfum de més de 100 mil·lilitres son iguals de perillosos aquí que a Calatayud.
