Amb la resurrecció del fet a mà o fet a casa, a vegades sembla que haguem perdut tots el nord. Com deia l'enyorat Joan Barril, fer les coses a casa i amb les nostres pròpies mans significa una bandera contra la mala industrialització i l'amoralitat del fer, servir i llençar. Entre la ingenuïtat i l'obsolescència planificada de tants productes, Barril deia que el que es trobava a faltar era la solidesa de les manufactures casolanes. Els restaurants, a l'hora dels postres sempre intenten temptar-nos dient que la crema o els gelats estan fets a casa. A la botiga, la sobrassada és d'uns porcs que matem a casa i quan la tastes t'adones que devien ser a la casa del polígon industrial. Cal saber si la gent es disposa a fer les coses a mà com alternativa domèstica a la crisis, per plaer, per superació personal o per demostrar que son posseïdors d'un be tant preuat com el temps. A l'illa del slow life, aquest tribut a la lentitud de la vida no deixa de ser un luxe que es cotitza. Trobar la justa mesura serà sempre més plaent en tots els sentits.
Xubec
Fet a mà
17/03/16 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo
- Una colonia de cientos de aves altera la vida en la zona de Sa Farola