Fet a mà

Amb la resurrecció del fet a mà o fet a casa, a vegades sembla que haguem perdut tots el nord. Com deia l'enyorat Joan Barril, fer les coses a casa i amb les nostres pròpies mans significa una bandera contra la mala industrialització i l'amoralitat del fer, servir i llençar. Entre la ingenuïtat i l'obsolescència planificada de tants productes, Barril deia que el que es trobava a faltar era la solidesa de les manufactures casolanes. Els restaurants, a l'hora dels postres sempre intenten temptar-nos dient que la crema o els gelats estan fets a casa. A la botiga, la sobrassada és d'uns porcs que matem a casa i quan la tastes t'adones que devien ser a la casa del polígon industrial. Cal saber si la gent es disposa a fer les coses a mà com alternativa domèstica a la crisis, per plaer, per superació personal o per demostrar que son posseïdors d'un be tant preuat com el temps. A l'illa del slow life, aquest tribut a la lentitud de la vida no deixa de ser un luxe que es cotitza. Trobar la justa mesura serà sempre més plaent en tots els sentits.

Noticias relacionadas

Sopar d’empresa

Más noticias relacionadas

Ara bé, l'escriptor barceloní escrivia que enfrontar-se amb els materials i obtenir-ne la bellesa no tenia res a veure amb l'exaltació pel muntatge forçat dels mobles d'IKEA que tots hem viscut en algun moment de la nostra existència més recent. Dissabte passat ho comprovava quan intentant traslladar un armari que havíem fet créixer amb el meu pare pas a pas, es desmuntava com un paper de fumar quan l'intentàvem pujar a una furgoneta per traslladar-lo de pis.