- Al Passeig Marítim, bé davant Es Pla...
Sovint certs establiments que has vist sempre es converteixen en senyal o referent per ubicar-nos. Tota la vida he vist, des del balcó de casa, l'activitat restauradora (a èpoques més florida que d'altres) de Es Pla. Sempre els efluvis olfactius de la seva cuina han arribat a la nostra terrassa, sobretot al migdia, a l'hora en què la panxa fa rum-rum i l'aroma de gambes a la planxa t'estira la gana. Sovint, al llarg dels meus darrers 40 anys, aquell indret de davant de casa ha sigut espai de dinars, sopars i celebracions. I la gent que hi feia feina, propietaris i també treballadors, han format part del meu paisatge humà i el de la meva família: somriures, salutacions, amistats, flirtejos i demés. També algún renec (no ens enganyéssim!) per això o allò que no t'agrada tant… Però vaja, res fora del normal pel que fa a les relacions humanes i espaials que formen part de la teva quotidianitat.
I, de sobte, reps al mòbil unes imatges, absolutament frapants, que modifiquen inesperadament tot aquell record vital que tenies gravat a la memòria. De sobte, les flames han esborrat aquell mapa visual, i olfactiu, i sensitiu, que era amb tu des que tens consciència.
Per què? Com? Què passarà ara? Com es reconfigurarà aquell indret? Preguntes que suren a l'atmosfera i que, de moment, no tenen resposta.
Avui, només hi ha la certesa que el Fornells que he conegut roman consternat per un esdeveniment, que sortosament no ha tingut conseqüències personals greus, però que ha trasbalsat la vida plàcida i tranquil.la de la vila del nord. Anys viurem i coses veurem…
