Dies de moratòries. Primer, de comerç, temps que es pren el Consell per escoltar col·lectius dels quals ja coneixem tots l'opinió i deixar sense escoltar els consumidors que volen un Decathlon a l'Illa per no haver de posar la VISA a internet. El pretext és un futur pla de la cosa que entre informes ambientals, de gènere, numismàtics i ergonòmics arribarà al límit de la legislatura, a punt perquè el derogui el següent govern. Per cert, tancar els súpers en diumenge és anacrònic. La tendència ha de ser la contrària, que les oficines de les administracions públiques obrin en dissabte per facilitar la vida als ciutadans.
Ara que ja m'he fet amic dels funcionaris, passem a l'educativa. El Govern entra de puntetes en un tema espinós, les llengües, amb un decret que decreta poc i no obliga a res. Aquesta relativa inhibició és en aquest cas un encert. Les escoles necessiten una moratòria de canvis de lleis radicals, que els deixin respirar. El rendiment escolar no millora amb lleis, sinó amb recursos suficients. De moment, moratòria sí (decret molt light) i recursos pocs. Armengol es vacuna contra la conflictivitat reafirmant el Decret de Mínims. Sap, com vostè, que arraconar el català va ser l'autèntic objectiu del TIL i això, l'espurna de les protestes.
El decret obre una via progressiva, tranquil·la i més rigorosa en les condicions. La voluntarietat no és dolenta si hi ha facilitats i una pauta clara. Amb el temps, cap centre voldrà quedar fora de l'oportunitat que es brinda i no es forçaran situacions marcianes com les passades. Per cert, marcià el paper del PP. Critica que pugui haver-hi escoles amb diferents opcions pel que fa a l'anglès i es pugui triar. No defensaven aquesta llibertat d'elecció de la llengua a l'hora aprendre a llegir? I ho rematen amb què el decret no s'ha consensuat. El PP del TIL i els expedients! Moratòria de memòria.
