TW

Sembla cosa cada cop més general que la màxima autoritat sanitària ja no és metge, i ara vull veure si ens convé que sigui així.

A Menorca, el gerent Antoni Gómez Arbona sí que és metge, i és metge amb prou experiència assistencial i política. Trobo que la gestió que fa dels recursos sanitaris menorquins és prou raonable i efectiva, però encara ha de millorar quant a continuar desfent el mal que van fer les retallades populars, i ha de millorar també la comunicació amb pacients i professionals.

Raonable i efectiva també ha estat la seva gestió anterior, feta amb col·laboradors ara diferents, ara els mateixos. És clar que tot es pot millorar, i segur que serà millor si en parleu serenament i sense importar la samarreta.

El gerent anterior, Manuel Yebra, no és metge però això no obstant va fer una gestió prou raonable i efectiva, prudent i dialogada, la qual cosa indica que la condició mèdica no és tan necessària com d'entrada sembla quant a la gestió dels recursos sanitaris.

L'anterior, José Luis Gallego, sí que és metge però això no obstant va fer una pèssima gestió dels recursos sanitaris, materials i humans, i encara en són evidentes les conseqüències. I això indica que la condició mèdica no és cap garantia quant a la gestió dels recursos sanitaris.

Una altra diferència important entre aquest gerent i els dos posteriors és que Gallego va haver de sortir de mala manera, però això no obstant el van amagar en un càrrec llunyà i li pagaven un bon sou. Yebra i Gómez Arbona, en canvi, en acabar la gestió van quedar-se a casa. Aquest fet n'és prou eloqüent.

També és un fet eloqüent que Yebra i Gallego van fer polítiques diferents, amb una actitud diferent, encara que duien la mateixa samarreta política, mentre que Gómez Arbona duia, i continua que duu, samarreta de color contrari. I això indica que el color de la samarreta no és allò que determina la qualitat de la feina que s'ha de fer.

El que sí en determina la qualitat és la formació i experiència en gestió de recursos públics, i en particular les condicions personals, competències i habilitats que el gestor tingui i vulgui exercitar, i fins i tot potenciar.

Noticias relacionadas

A Espanya hi va haver ministres de Sanitat amb formació en medicina i sense. L'últim, Alfonso Alonso, és un exemple ben pruriginós: no és metge sinó llicenciat en Filologia romànica i en Dret, i va acabar la seva feina como a gestor dels recursos sanitaris espanyols sense que li hàgim pogut veure gaire competència o habilitat.

Però sí que vam veure que les vacunes que va prometre per al 2016, contra el pneumococ i contra la varicel·la, encara no han arribat als ambulatoris, i el 2016 ja està ben començat. Fins i tot hi ha problemes de subministrament de les vacunes habituals.

A Catalunya, el nou conseller de Sanitat, Antoni Comín, tampoc no és metge sinó llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques, i no té cap experiència en gestió de recursos sanitaris.

L'anterior conseller, Boi Ruiz, sí que és metge i amb prou experiència assistencial i de gestió de recursos sanitaris, però això no obstant serà recordat com l'artífex de les retallades que van demostrar-se inútils, i de les privatitzacions a petita i a gran escala. Encara no sé si va marxar per la porta del darrera o per la porta giratòria.

Entre 2010 i 2015, temps de Boi Ruiz, l'Institut Català de la Salut va acomiadar 890 metges i 1.034 infermeres de plantilla, i 1.646 infermeres i metges interins (i altres 2.240 treballadors). Algú pot aportar les xifres equivalents de l'Institut Balear de la Salut? No és qüestió de títols, sinó de persones.

Amb aquests exemples es pot veure que la bona gestió dels recursos sanitaris públics no depèn de la condició mèdica o no mèdica, ni del color de la samarreta que el gestor dugui posada, sinó que depèn de la persona, de la qualitat de les persones, de les competències i habilitats personals, de la formació i experiència.

Hem de tenir present aquest concepte, en particular en aquests temps força convulsos que ens veiem obligats a viure a causa dels polítics, ara bones persones, ara males persones.

bello.cat / jordibell@gmail.com