Jean-Paul Sartre, filòsof ateu, quan estava pres al camp de concentració nazi de Tréveries va reclamar la celebració del Nadal i ell mateix va dedicar sis setmanes a escriure un text teatral sobre el sentit de la Nativitat. Anys més tard li van preguntar per què ho va fer. Diuen que la resposta va ser «perquè era una tradició que ens unia».
Avui algunes tradicions pateixen una contaminació, no tan ideològica, que sempre hi ha estat, sinó partidista i parcial. El Nadal, de tradició cristiana, es viu de formes diverses. Els elements de la tradició s'hereten i s'actualitzen, però hi ha qui pretén presentar com una innovació -la imaginació sempre és positiva- el que vol ser una transformació de la tradició. I així deixa de ser una cosa compartida i sense conflicte, des del respecte, per convertir-se en una altra cosa. A qui li pot molestar un betlem en un espai públic?
Sant Antoni també presenta un munt de tradicions molt nostres. He crescut a Ciutadella estimant la forma intensa i senzilla de viure la celebració del patró de Menorca, els tres tocs, el mercat de dàtils, l'acte institucional a l'Ajuntament, la missa. Si es vol, es podrien introduir canvis, innovacions, però respectant el sentit que permet compartir la celebració.
Alguns volen construir tradicions noves, que no neixen de la vida de la gent sinó que s'incorporen en un programa oficial. Una ofrena institucional, la interpretació d'un himne. Innecessaris.
No crec que importi tant omplir un programa amb tots els actes possibles, como potenciar les expressions culturals que neixen de la gent. Cuidar la nostra llengua i animar la creativitat i la imaginació. La vitalitat cultural, que en part neix també de les tradicions, no es mesura pel nombre d'actes, sinó per la gent que hi participa, que s'identifica, que fa poble.
