Ariany (234)

«A la taula del costat, tres joves i una al·lota d'uns vint anys, que fa uns minuts que parlaven de la corrupció i dels judicis d'aquests dies passats –encara mantenen viva la capacitat d'escandalitzar-se-, ara sotmeten a comparació les illes de l'arxipèlag, Menorca en surt guanyadora –la més neta, la més culta, la més civilitzada-, Mallorca, Eivissa i Formentera, per aquesta ordre, estan condemnades». Aquest fragment pertany a la novel·la del mallorquí Guillem Frontera (Ariany, 1945), «Sicília sense morts», que ha estat publicada per Club Editor el febrer d'aquest any dos mil quinze i que ja du dues reimpressions. El bon títol és un préstec del periodista del diari «El País», encarregat de l'àrea informativa de les Illes Balears, Andreu Manresa. Ens ho revela, amb honestedat i des de bon començament, el propi autor de la novel·la: «-Mallorca és Sicília sense morts, ho diu n'Andreu Manresa». Més endavant, quan a la novel·la apareix el primer mort (o la primera mort violenta), el narrador es fa una pregunta cínica, però molt illenca: «¿potser Mallorca ja ha deixat de ser Sicília sense morts? En els afers dels darrers mesos, ja n'hi ha un, de mort, assassinat. Però, pensa després, si no és mallorquí no deu comptar». Si és foraster, peninsular, estranger, no compta, no pot ser comptat. Ha de ser un mort de la nostra estirp, de la nostra comunitat. Per tant, l'illa de Mallorca continua sent Sicília sense morts. Però ho continua sent de veritat? Mentre llegia aquest llibre ben construït que aconsegueix atrapar l'atenció absoluta del lector (una novel·la ideal per als calorosos dies d'estiu) he pensat si no es tractava només d'una frase enginyosa i prou. Es poden quantificar els morts provocats per la corrupció política i empresarial, per les sentències judicials injustes, pels desnonaments cruels, per la sanitat precària, per la discriminació racial, per les mancances territorials en les infraestructures, pel dèficit amb l'estat central, pel model imposat de turisme..., que han patit –i continuen patint- les nostres illes? Un turista atret per la tolerància policial i el preu baix de l'alcohol cau al buit quan salta d'un balcó a l'altre de l'hotel on s'hostatja. No és un mort? Un immigrant acudeix a un hospital i no se l'atén per no disposar de papers. No és un mort? Una família té un accident mortal amb el cotxe per una carretera mal senyalitzada i amb l'asfalt en mal estat i construïda amb les mossegades dineràries que el constructor sense escrúpols ha hagut de donar a un polític corrupte a canvi de la concessió? No són morts? Un malalt de càncer no rep el tractament adequat que només pot rebre a un hospital de la capital insular? No és un mort? Un cap de família se suïcida quan la policia nacional executa l'ordre del jutge de desnonar-lo després de no poder pagar la hipoteca concedida per un banc els directius del qual han ficat mà a la caixa. No és un mort? La mancança d'avions disponibles per culpa de la pèssima connectivitat aèria evita el trasllat d'un accidentat a un hospital amb majors condicions. No és un mort? Mallorca és Sicília sense morts i amb moltes morts, violentes o no, sense comptabilitzar. És, per tant, un error de càlcul, no de mortalitat I, si Mallorca és Sicília sense morts, què és Menorca? Hi ha morts violentes a l'Illa o, per dir-ho amb la ironia de Guillem Frontera, morts violentes de menorquins, que són les que es comptabilitzen? Malauradament, Menorca no és tampoc Sicília sense morts. Episodis molt violents recents ho demostren. A vegades, em dóna la impressió que els creadors que hi viuen tot l'any tenen una visió de l'Illa parcial, selectiva i idealitzada. El mateix passaria si visquessis a la lluna. Si visquessis a la lluna et seria més difícil descriure amb globalitat la lluna perquè en formaries part. Ara, si visquessis a la terra i poguessis visitat de tant en tant la lluna, la teva visió seria més completa i real. Més d'un creador illenc –no tots, n'hi ha que tenen una percepció excepcional de l'illa natal- em recorda l'ós polar del zoo de Barcelona que patia zoocosis (malaltia de la conducta que afecta a qualcuns animals en captivitat i que presenta símptomes com ara comportaments obsessius, estereotipats i repetitius). L'ós blanc deambulava constantment dins el tancat seguint el mateix recorregut una vegada rere l'altre. De tant fer-ho havia acabat dibuixant amb el llom una marca de greix a la paret. Molts creadors insulars són com aquest ós. Confonen la gàbia amb el món i la taca de greix deixada a la paret amb la realitat. Com hem dit, Guillem Frontera, a més de ser un notable escriptor, és un home honest. I ens avisa de les seves intencions amb unes paraules que no són seves. Són de Catul, poeta romà del segle I aC.: «En dic fàstics tot sovint, i que em matin si no ho faig per amor». Hi ha gent que confon sentit crític amb l'odi i el ressentiment. Personalment crec, com el poeta romà, que és a l'inrevés. Entre l'amor i l'odi hi ha un espai mental més terrible que el segon: la indiferència. L'amor i l'odi ens fan sentir vius. La indiferència és com anar pel món «... perdut en terra cremada, en terra borda i sembrada de sal». Ariany és un topònim. És un poblet de Mallorca situat a quatre quilòmetres de Petra. Encara que l'etimologia és desconeguda, apareix en el Repartiment de Mallorca com a Alqueria Arian, del districte de Petra.