Es nota una clara intenció política de treure importància als desnonaments i a la pobresa, com si la lluita contra aquestes misèries qüestioni la propaganda de la recuperació econòmica. L'evidència es troba en els resultats electorals. Moltes famílies estan encara lluny de rebre els efectes de la recuperació de l'economia i voten en conseqüència.
Els compromisos polítics de lluitar contra la pobresa dels nous governs s'han de prendre seriosament. La pobresa a Menorca existeix molt més del que es veu. Es manté discreta perquè encara provoca vergonya social. La gent aguanta com pot i mira d'amagar la penúria fins a situacions límit.
És cert que manca una diagnosi global a Menorca sobre la pobresa i comptar amb ella ha de ser una de les prioritats dels nous governants.
Hi ha prou símptomes que aquesta pobresa afecta a un nombre considerable de fiets i fietes. Al voltant d'un 30 per cent dels menors de 3 anys no van a les escoletes infantils. Possiblement la gran majoria és perquè els seus pares no poden pagar. I, per contrast, hi ha ajuntaments que no esgoten el pressupost per beques i, moltes escoletes tenen cadires buides, que podríen estar ocupades per un fiet o una fieta sense representar cap cost afegit. Alguna cosa falla en el sistema quan la solidaritat oficial no arriba a les persones que ho necessiten, encara que no ho demanin. Es dóna el cas insòlit d'una escola que disposa de menjar però que no pot donar-lo a famílies que sap que els hi fa falta perquè la legislació li prohibeix.
És fàcil fer demagògia amb la pobresa, com també ho és fer-ho amb els símptomes de la recuperació. Sembla que volem amagar les víctimes de la crisi davall de l'estora, sense pensar que el primer objectiu de la millora econòmica ha de ser l'operació rescat. El rescat de les persones.
