La paraula i l'espasa

Maite Salord va oferir ahir un primer discurs complet, ben estructurat, marcant els objectius per aquests dos anys de presidenta, amb compromisos concrets (la residència pels malalts menorquins a Palma, que havia oblidat Armengol, o la creació d'un gabinet tècnic transversal lligat a la Reserva de la Biosfera, per exemple). També un discurs ple de símbols, perquè no hi ha dubte que és una mestra de les paraules. No hi van faltar les idees que l'esquerra nacionalista ha fet pròpies des de fa anys. Jurar la fidelitat al Rei i a la Constitució per imperatiu legal i sense renunciar al dret a decidir; la recuperació de la defensa del territori, que vol tornar a ser patrimoni de l'esquerra; l'impuls de la llengua catalana; les polítiques socials amb una renda mínima per gent sense recursos. A aquests eixos hi afegeix els efectes dels nous temps: un canvi social que demana una nova forma de fer política, amb «proximitat, transparència, participació i eficàcia». És positiu que ofereixi al PP una cadira a les reunions del Consell Executiu. I planteja també un canvi econòmic -proposarà un Pla estratègic de Transició- que no només valori el creixement econòmic.

Maite Salord va acabar amb un vers de Joan Salvat-Papasseit: «Als llavis una flor i l'espasa ferma», que vol que inspiri la seva forma de gestionar. La flor als llavis és la paraula, que domina prou bé, haurem de veure on aplica l'espasa.

Noticias relacionadas

Guerrers vs pacifistes

Más noticias relacionadas

La nova presidenta va repetir que el repte no està lliure de dificultats. Ja s'ha vist en el procés per arribar al pacte del tripartit. Tal vegada superar aquests obstacles i ser més flexibles en la negociació haurà representat un curs de formació per qui vol fer del diàleg i del pacte l'estil del nou govern.

Les paraules fins ara han estat flors. L'espasa és el símbol de l'acció executiva. Per tant, s'obre el temps de passar de la paraula als fets. «Fets» és una paraula accentuada per la mateixa presidenta al seu primer discurs.