El món va començar el mateix any i ho va fer des de punts diferents de la mateixa illa. La rata trescava per la païssa com si pasturés per dins un úter convertit en niu i en rebost. L'escorpió i la cabra eren lliures i es vigilaven atrets per la fascinació magnètica de la diferència. La veritat queia de l'era rodona com si fos un gra increïblement petit de blat o d'ordi o de civada que, després de passar per la trama estreta de l'erer, hagués estat atrapat per un remolí violent i inesperat de vent. Continuarà sent veritat -continuarà sent un gra d'ordi, de civada o de blat; encara que més minúsculs del normal-, però se'l menjaran les formigues que, gràcies a la motllura de la barana, no han pogut pujar a l'era on descansen els munts semblants a piràmides daurades plantades enmig del desert. Però l'arena és rostoll i els cantons són diminuts grans de blat i la piràmide amaga l'alè de la supervivència com un tresor ocult i secret. Or per alimentar els déus. Blat per alimentar la comunitat. Qui dubta ara que el pa és més valuós que l'or enterrat? Hi és escampat. Per tota l'illa. El preuat metall. En les seves llegendes. El vedell d'or pastura per la muntanya i s'amaga dels curiosos als laberints de passadissos del castell. Es precisa un encanteri que roman encara secret. En els seus contes. En les profunditats. En la ciutat enfonsada. En el cor de la terra magra. En els cabells roigs dels seus infants. Fins i tot l'or està fixat en les ales de les caderneres que van a beure a la font envoltada de verdet o a les piques emblanquinades de calç. No és nostàlgia. És un luxe que no ens podem permetre els illencs. És pertinença. És constatació. És simple recuperació mental. Ni tan sols és identitat. És evocació. És record. És recordar. La paraula recordar ve del llatí recordari, formada de re (de nou) i cordis (cor). Recordar vol dir «tornar a passar pel cor». Per què recordem una cosa i no en recordem una altra si hem nascut el mateix any, l'any xinès de la rata? Precisament per açò. Per l'etimologia de la paraula. L'experiència, la imatge del passat, la sensació viscuda no va passar pel cor respectiu i no es va convertir en emblema.
Pedraules
Cóc (226)
21/06/15 0:00
También en Opinión
- Hallan el cuerpo sin vida de un hombre de 39 años en Ciutadella
- Detenida una joven de 22 años por dejar morir a su bebé tras dar a luz en un inodoro en Maó
- El joven que recibió el brutal cabezazo en Es Pla no tuvo asistencia médica
- Puertos saca a concesión el restaurante del faro de Artrutx: esto es lo que cobrará cada año
- Menorca logra 10 medallas en el World Cheese Award: estos son los quesos ganadores