Joan F. López Casasnovas18/06/15 0:00
TW

En el discurs d'agraïment pel 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que el Dr. Joan Veny va pronunciar el passat dia 8 de juny davant prop de dues mil persones al Palau de la Música de Barcelona, el lingüista mallorquí, a més de reivindicar la unitat de la llengua catalana «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer», va fer vots «per tenir un país normal, lliure, modern, obert al món, just socialment, fidel a les arrels, amb la llengua pròpia, el català, com a llengua preferent i amb convivència amb el castellà i també amb altres llengües». Açò de fer vots, evidentment, s'ha d'entendre, i més venint d'un filòleg, en el sentit etimològic de propiciar un desig i una voluntat de construcció cívica per a un país, el nostre, que en català s'expressa al món i al qual un savi com ell ha dedicat amb amor la seua feina, no cal dir que llarga, intensa i fructífera. El Mestre va acabar amb aquest advertiment: «Quan somiam sols, només és un somni; però quan somiam junts, el somni es pot convertir en realitat».

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

I que bé que sonen aquestes paraules, que podem fer extensives a àmbits diversos, no sols els de la llengua i de la cultura, com ara al de la Política –així, en majúscula: la més noble de les dedicacions humanes quan s'exerceix amb honestedat i altruisme! Somiar junts és projectar la feina de molts cap a l'horitzó de la utopia. Diguem que la utopia d'una nació políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa, com volia F. Macià per a la nostra. I humanament solidària, jo hi afegiria. Les utopies, no només els doblers, mouen el món. En la mesura que, junts, empenyem els horitzons, aquests no desapareixen certament, però avançam tots en positiu. Progressam. El sentit profund de la paraula progrés va vinculat directament a la millora i permanència dels valors de l'ésser i la condició humana.

Els vots fets pels ciutadans el 24-M han expressat majoritàriament un desig de canvis. S'han constituït nous ajuntaments, fruit de pactes necessaris. En alçar la vara simbòlica, moltes autoritats han promès servei i participació. La feina ha de començar i els reptes són enormes; però junts, o si més no amb la participació de la ciutadania, podrem dir que sí, -no ho escriure en romànic per no ferir susceptibilitats-: «yes, we can».