Reparem que les coses no són com semblen. Que hi ha una realitat més profunda enllà dels oripells o dels parracs amb que es presenten. I que la nostra ànima és un avenc on cauen sempre seguit i es dipositen les vivències, i que, si fos un pou, tal vegada al seu fondal trobaríem aigua amb què satisfer la nostra set de vida autèntica.
Reparem que la paraula no és allò que surt de la boca sinó quan esdevé performativa i és capaç de transformar allò que no està bé i cal que canviï. És la paraula creativa que construeix un món. Igual que el gest és important per endegar un desplegament d'actes que acabin fent una obra. En el fet d'aixecar el cap al cel la vaca no hi trobaríem res de tràgic si no fos que el poeta ja ens ha dit que la que aixeca, «enorme l'embanyada testa» (estètica de la lletjor) és una vaca cega. Sabent-ho, tot canvia: el parpelleig es fa damunt unes nines mortes, el morro topant en l'esmolada pica, on no ha encertat a beure-hi, té quelcom d'humiliant perquè l'animal ha de tornar-hi abaixant el cap a l'aigua. Així la vaca cega, que poetitzà magistralment Joan Maragall, esdevé un mite del nostre país, fet de cingles i de comes, bé que el nostre petit clos insular està mancat d'extensos prats silenciosos i ribes de frescor fluvial.
Reparem, doncs, que, com bestiar de cabestre, el vacum d'aquestes illes i els bous mansos, no braus, s'ha deixat menar -«orfes de llum sota d'un sol que crema»- a abeurar-se per temps i temps a fonts d'aigües contaminades i a rumiar per allà on els han fet pasturar els seus amos execrables. Doncs que n'hi hagi prou d'abaixar el cap banyut i caminar sens nord ni guia, «vacil·lant i brandant lànguidament la llarga cua!».
Reparem-ho, tot açò; parem-nos a considerar el mal que ens ha fet amb tanta mentida i paraula tòxica, el maleït farfant (ara diu que se'n va cercant menjua al pessebre del madrileny carrer Génova), el «vailet» que «d'un cop de roc llançat amb massa traça», ens va buidar un ull; adonem-nos que el tel que se'ns posà en l'altre, com una cortina de prejudicis i autoodi, i que han deixat invident el nostre poble, és, si ho volem, reparable.
Però per reparar la devastació, per posar-hi remei compensant i fent desaparèixer el dany causat, caldrà l'esforç conscient de molts, i açò és molt més que una operació de cataractes
