Votar (221)

Ja he votat. Com que feia anys que no votava per correu postal he comprovat els passos a seguir per a no equivocar-me. La darrera setmana d'abril vaig anar a l'oficina de Correus del carrer Aragó amb Passeig de Gràcia i vaig demanar la documentació electoral a la Delegació de la Província de Balears. Açò va ser el dia vint-i-set d'abril. El dia onze de maig, a primera hora del matí, un carter em va dur una carta certificada que em va entregar després que m'identifiqués mitjançant el meu document d'identitat. Dins el sobre hi havia les paperetes i tres sobres petits: de color blanc, sèpia i blau. I un full d'instruccions de l'Oficina del Cens Electoral escrita en català i castellà. El sobre blanc per a les eleccions municipals. El sobre sèpia per a les eleccions a l'Assemblea Legislativa de la Comunitat Autònoma. El sobre blau per a es eleccions al Consell Insular. Ferreries, Menorca. Illes Balears. El procés d'enviament i tramesa és confús. No s'especifiquen els passos. És com quan vas amb el cotxe per l'autopista tot seguint les indicacions clares i precises i, sense previ avís, aquestes desapareixen com per art de màgia. En aquesta zona fosca molta gent es perd. És una característica cultural hispana i s'ha de conviure amb ella. Comprenc el neguit dels estrangers que confien en la continuïtat i la coherència dels senyals i del llenguatge. En cap moment el full d'instruccions diu que has d'introduir les paperetes dins el sobre. Se sobreentén i, en aquest sobreentendre, pot provenir l'error: ficar el certificat d'inscripció en el cens electoral dins un dels tres sobres de simpàtics colors. Si ho fas el vot queda anul·lat. Dilluns mateix de rebre les paperetes vaig anar a l'oficina de Correus del carrer Aragó i vaig fer l'enviament certificat del sobre tancat on hi vaig escriure el meu nom, els meus llinatges, la meva adreça i l'adreça del col·legi electoral. Així s'acaba el procés del vot per correu. Si vius a l'estranger encara deu ser més dificultós. Sigui com sigui, ja he votat. Ara, a esperar els resultats de les eleccions que sabrem la nit o la matinada del diumenge vint-i-quatre de maig. A qui he votat? Mai no he estat home de partits. Des que vaig fer divuit anys i vaig tenir edat legal per a fer-ho he votat pràcticament a totes les formacions que formen, o que han format, l'arc parlamentari espanyol. M'he fixat més en els candidats que en els partits presentats. Així vaig votar el Partit Popular quan es va presentar en Joan Huguet. Els comunistes -es deien així?- quan es va presentar en Josep Portella. Els socialistes quan es va presentar en Joan Coll Pons o el primer Felipe González. Els centristes quan va emergir de les estructures del franquisme Adolfo Suárez. Els nacionalistes menorquins d'esquerres -PSM?- quan va fer una breu incursió política el meu cosí Juli Mascaró Pons. Na Maite Salord. En Josep Carreres. Una altra vegada en Joan Huguet. Sí. Mai no he estat de partits. I ara tampoc ho som. Tots em semblen corporatius. Un mal menor. Per açò, tret que hi hagués una persona que considerés vàlida o amb qui tingués un lligam emocional, no he votat. I menys prendre'm la molèstia de votar per correu postal. Aquesta vegada ho he fet. El motiu? El traspassament d'una línia vermella. El Partit Popular de les Illes Balears ha comès, al meu entendre, un error descomunal. Ha intentat diluir, desprestigiar i apartar el català. Per tant, ha intentat diluir, desprestigiar i apartar a tots els ciutadans de les Illes Balears que tenim com a llengua pròpia la llengua històrica de la comunitat. Aquesta és la línia vermella que ha creuat. El més terrible de tot és l'amenaça. No rectificarà si torna a guanyar. Continuarà diluint, desprestigiant i apartant el català de la via pública i privada si surt una altra vegada vencedor. Si en l'apartat de l'economia els resultats haguessin estat bons o haguessin respectat el territori sense encotillar-lo en feixugues rotondes, haguessin tingut una pueril justificació. Però ni açò. Davant aquest horitzó els ciutadans hem de reaccionar i hem de votar. A qui? A qualsevol partit que eviti aquest disbarat que ens duu a l'extinció com a individus amb personalitat pròpia i com a comunitat. Votar. Verb transitiu o intransitiu. Fer un vot, prometre a Déu o als sants. Quan és intransitiu significa flastomar, dir paraules irreverents. Lògicament, també vol dir emetre el seu vot per a un acord, elecció, etcètera. Amb complement directe indicador de la persona que s'elegeix, de l'acord que es tracta de prendre. Etimologia: pres del llatí votare, mateix significat.