Agafa una paraula. Descontextualitza-la i t'obrirà tot un món. Per exemple: escura. Ara, escriu aquesta paraula com a nom propi, en majúscula: Escura. Ja ho tenim. El mític món s'ha creat. Una mostra. Al molt famós Regne anomenat Escura el pa creix dels arbres, la mel flueix de les fonts, la llet brolla de les roques i el sucre cau dels núvols. No hi ha guerres. Ningú passa gana. Tothom s'estima. Tothom és feliç al regne conegut com a Escura. Tothom el cerca. Geògrafs, exploradors, aventurers, missioners, navegants. Ningú no l'ha trobat mai. Escura. El regne mitològic que s'ha creat en un instant. Ara, desfem el nus del mocador. Fem-ho a l'inrevés. Contextualitzem la paraula. Situem-la en un pla objectiu. Purament lingüístic. Escura. Acte d'escurar. En qualcuns indrets, també es refereix al fang, pedreny i brossa que treuen dels recs i regadores en netejar-los. O, espai situat a cada banda dels recs de molí, i que no es pot ocupar ni conrar, sinó que cal deixar-lo desembarassat per a poder netejar lliurement el rec. Llinatge. Derivat postverbal de escurar. Una feina quotidiana, vulgar. On ha anat a parar el regne de llet i mel? Un exercici que es podria fer en un taller de creació literària. I es podria fer amb d'altres paraules.
Com ara, talaiòtic. Fem el mateix exercici. Però a l'inrevés. La descripció freda, semàntica. Talaiòtic. Pertanyent o relatiu als talaiots. Cultura talaiòtica: conjunt de manifestacions culturals relacionades amb la gent que construí els talaiots. Què és, un talaiot? Una construcció megalítica prehistòrica, de base circular o quadrangular, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antiga habitació, monument funerari i torre de defensa. L'etimologia s'ha de cercar en el derivat pejoratiu de talaia. Quan neix aquesta cultura? «A finals del II mil·lenni aC es produeix una mutació a la prehistòria de les Balears: la cultura que tradicionalment s'ha anomenat Pretalaiòtic donarà pas a una nova fase cultural, el Talaiòtic». («La Història de les Illes Balears» de Miquel À. Casasnovas). I ara, com hem promès, ho convertirem en un temps mític, en una cultura llegendària.
És més difícil. El nom pejoratiu no ajuda gaire. Pel cantó de l'eufonia no ho traurem. Les taules eren representacions simbòliques divines i servien també com a observatoris astronòmics. Ja ho tenim. Menorquins talaiòtics estudiant les estrelles. Però insistim. La cultura talaiòtica és va donar a Mallorca, a Menorca i a la petita illa de Cabrera. I la sospita. Si els mallorquins també van formar part de la cultura talaiòtica, els mallorquins van ser talaiòtics, com és que deixen aquest honor exclusivament als menorquins? A la popular sèrie de la cadena autonòmica IB3, «Migjorn», el personatge mallorquí interpretat per l'actor Miquel Vives, fa servir el mot talaiòtic com a insult: «Els menorquins sou uns talaiòtics». És ben curiós. Menorca sempre ha estat l'illa culta de les Balears i, des de la recuperació de la democràcia i la consegüent aparició del canal de televisió IB3, existeix una tendència -no en diré una campanya organitzada- per rebaixar aquest fet diferencial positiu i elevador i encabir la nostra Illa en un tòpic primari i primitiu que perjudica la nostra imatge i en el qual els menorquins no ens hi reconeixem. El que ja frega l'estupidesa és l'assumpció de l'estigma. «Jo som talaiòtic», diuen amb orgull els nostres polítics i certes escollides personalitats tot fent el senyal d'una taula amb les mans. Si és tan bo ser talaiòtic, per què no s'hi apunten tots els balears? No. Els mallorquins, més espavilats, se'n desmarquen, s'estimen més fer d'altres figuretes quiromàntiques i elaborar eslògans que parlen de temes més reals, pràctics i contemporanis. El gest de l'avió (transport aeri), el dels doblers, tot fregant-se els dits polze i índex (inversions, subvencions, dèficit fiscal), el de tapar-se les oïdes (queixes, reivindicacions, drets), el de la botifarra (representació parlamentària), etc. etc.
Sí, jo som talaiòtic. Però també vull ser un ciutadà balear de primera, tenir els mateixos drets que els mallorquins -ni més ni menys, els mateixos- i, a hores d'ara, no els tenc; no els tenim. Si vull viatjar a Menorca o des de Menorca sé que em costarà tres vegades més que el que li costarà a un ciutadà mallorquí. Si m'han d'operar o estic obligat a seguir un tractament que només es pot fer a Palma, tres quarts del mateix. Talaiòtics, sí. Però també cultes, il·lustrats, respectats. I açò només es pot aconseguir si es canvia la Llei Electoral i es recupera el projecte inicial de la paritat entre les illes petites i l'illa més gran. Ara que vénen eleccions, m'agradaria que qualque partit ho dugués al seu programa electoral, que ho proclamés ben fort. Perquè, sense aquesta paritat, és un voler i no poder. És com tenir un pura sang, el millor caixer de la història, els millors guarniments fabricats mai i que el cavall estigui fermat d'una anella. Poseu una corbata al genet i tindrem un retrat actual d'un parlamentari menorquí.
