Reminiscència

Els meus records de Setmana Santa, com jo, van fent anys. Maduren. És el regust de l'existència, gaudir de cada moment i ometre les coses sense importància. La meva memòria també s'amplia, massa vegades recordo coses que no voldria i la majoria del temps tinc somnis menorquins. Les passes m'han dut a viure la Pasqua andalusa, en grans capitals o tastant l'esport de neu. A Menorca, acampàvem o llogaven estades, també combinades –com ara- amb tornejos de futbol. Aterren els primers turistes. Els oferíem un 13% de la planta hotelera, 19 establiments, unes 3500 places. És el començament del treball temporal, l'esperança d'enllaçar amb l'estiu. Entre pensaments, travessa el mateix creuer anual d'optimisme. Celebren que des de 2007 no s'enregistraven xifres similars en ocupació i facturació, símptomes de que es recuperen visitants, augmenta el consum i pronostiquen una temporada excepcional.

Noticias relacionadas

Al compàs de les emocions

Más noticias relacionadas

Ho associava amb les veus que desconfiaven d'aquest model, d'un futur centrat en una terra de serveis. Endevins que rallaven de la debilitat del teixit industrial, de les dificultats del camp o de la doble i triple insularitat. Reminiscència d'una cosa ja quasi oblidada, un lloc que creix sense que la única possibilitat sigui un turisme que guanya o perd gràcies als fruits ocasionals o als desastres d'altres països. Utopia que garanteix el treball, el benestar, la tranquil·litat de les famílies... que no depenen –solament- del fruit caramboler.