Gramàtica parda

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Blai Bonet deia que veure és voler veure. Engabiats dins un artefacte que es diu "comunidad autónoma"..., som Espanya (identitat) o som d'Espanya (pertinença)? I si no som un subjecte polític, què som? Un complement indirecte? Una subordinació circumstancial? En les oracions transitives (ai, la Transició!) l'acció verbal recau directament sobre l'objecte. Devem ser per a ells aquesta mena d'objecte directe damunt el qual recau de ple la seua acció extractiva. I si només fóssim un complement de règim? De règim constitucional, vam-ell-ara! Oh, si, subordinats com estem, almanco fóssim subordinació substantiva: així qualque vegada esdevindríem subjectes! Possiblement, el nostre cas és que «no som». O som molt rars; mes no en el sentit que ho deia el PP en aquell vídeo de les eleccions andaluses: «Somos lo que somos y no cosas raras» A Balears, ja és raresa que, elecció rere elecció, la gent opti majoritàriament per esser d'ells i pertànyer a un estat que ens condemna i maltracta.

«Les pommes de terre pour les cochons, / les épuchures pour les bretons». A la vista del que tradicionalment han fet les elits extractives als nostres països, podríem traduir i adaptar aquesta dita de la Bretanya francesa així: "Les patates als marrans i les clovelles als balears/catalans" (assonant o consonant, la cosa rima). Què hi farem: ciutadans d'un país lliure o individus provincians? No debades, després d'una llarga estada a l'illa de Menorca, el capellà C.F.H. Lindemann va publicar a Leipzig (1786) una interessant descripció de l'Illa i en un gravat ben curiós es veu un menorquí llaurant amb un ase i un porc, per mostrar com el pagès treia profit dels pocs recursos que li deixaven.