A les illes Balears els ciutadans hem estat maltractats per anys i panys de mal finançament. Tanmateix, poc hem reclamat amb veu pròpia, per manca precisament d'una representació significativa o perquè els qui han remenat les cireres eren els mateixos que manaven a Madrid i aquests no donaven ni pa ni aigua. Aquí, valgui'n d'exemple, el transport es paga a preu sagnant comparativament a d'altres llocs d'Espanya. Amb un règim fiscal especial que dorm el somni dels justos, no fos que molestàssim a algú, la capacitat financera contributiva de les illes ha estat entre el 28% i el 24% per damunt de la mitjana i el retorn en el finançament autonòmic sempre ens ha deixat entre 8 i 10 punts per davall.
Blai Bonet deia que veure és voler veure. Engabiats dins un artefacte que es diu "comunidad autónoma"..., som Espanya (identitat) o som d'Espanya (pertinença)? I si no som un subjecte polític, què som? Un complement indirecte? Una subordinació circumstancial? En les oracions transitives (ai, la Transició!) l'acció verbal recau directament sobre l'objecte. Devem ser per a ells aquesta mena d'objecte directe damunt el qual recau de ple la seua acció extractiva. I si només fóssim un complement de règim? De règim constitucional, vam-ell-ara! Oh, si, subordinats com estem, almanco fóssim subordinació substantiva: així qualque vegada esdevindríem subjectes! Possiblement, el nostre cas és que «no som». O som molt rars; mes no en el sentit que ho deia el PP en aquell vídeo de les eleccions andaluses: «Somos lo que somos y no cosas raras» A Balears, ja és raresa que, elecció rere elecció, la gent opti majoritàriament per esser d'ells i pertànyer a un estat que ens condemna i maltracta.
«Les pommes de terre pour les cochons, / les épuchures pour les bretons». A la vista del que tradicionalment han fet les elits extractives als nostres països, podríem traduir i adaptar aquesta dita de la Bretanya francesa així: "Les patates als marrans i les clovelles als balears/catalans" (assonant o consonant, la cosa rima). Què hi farem: ciutadans d'un país lliure o individus provincians? No debades, després d'una llarga estada a l'illa de Menorca, el capellà C.F.H. Lindemann va publicar a Leipzig (1786) una interessant descripció de l'Illa i en un gravat ben curiós es veu un menorquí llaurant amb un ase i un porc, per mostrar com el pagès treia profit dels pocs recursos que li deixaven.
