Joan F. López Casasnovas02/04/15 0:00
TW

La primavera em duu a rellegir per enèsima vegada el poemari «Setmana Santa», de Salvador Espriu, amb la Passió segons Sant Mateu sonant al plat d'un vell tocadiscs. Un ritual litúrgic? Potser sí, però segueix un bon consell d'Ignasi Riera.
De l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem fins a la seua crucifixió, hi van ben poques hores. De l'alegria al dol, així és la vida. I l'esperança de la resurrecció per als qui hi creuen. D'un Diumenge de Rams i Palmes al sofriment terrible d'una passió, la llarga Pàssia, que acabarà Divendres Sant amb el Consumatum est, la darrera de les set paraules de Crist a la Creu. «Tot s'ha complert» és la traducció ortodoxa. També hauríem pogut veure-hi un «tot s'ha acabat, s'ha consumit, s'ha esgotat, s'ha esvaït...»

El Parlament d'aquesta «covarda, vella, tan salvatge terra» ha celebrat l'última sessió de la legislatura i la seua particular revifalla (que no resurrecció, perquè no mor del tot: hi queda la Diputació Permanent) haurà de passar per les eleccions de maig. El que sembla mort, i no d'ara, és el govern, que ha anat «d'Herodes a Pilat», entengui's d'error en error... Però no ens enganem: els errors poden ser horrors per a uns i acceptats per altres. L'opinió, ja ho sabien els grecs que en deien doxa, es basa en aparences i la veritat és de difícil accés, com un viacrucis. De la veritat, els grecs en deien aletheia, o sigui no-oblit. Així doncs, perquè un poble repari en la veritat i no es deixi entabanar per seduccions mentideres és imprescindible que tengui memòria. No sembla que la nostra societat en tengui gaire.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Escoltem aquests mots d'Espriu: - «Prou saps com passen pel forat / d'un ull d'agulla, ben untat, /a cor què vols, grassos camells / i el llarg ramat que put com ells...». El savi blasma el qui és «amic del fort i tan injust ordre, de l'or...». D'aquests amics, en tenim tants aquí suvora!

I a l'oposició, incapaç d'arribar a acords perquè no duri més «l'injust ordre que corromp el vençut poble meu», s'escau de dir-li: -«És pagat / un amor / que traeix. / Compreu cara / la mort / d'un sol home: / trenta drings / ben comptats / de diners». Per cert que «a Sepharad,/ trenta diners / són una grossa quantitat».

Quina era la primera de les set paraules? Ah, sí!: «Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan"» O prou que ho saben.