Sicília sense morts

Quin cap de govern s'ha de posar dempeus, ferm i no et moguis, quan el president del més important tour operator li exposa el seu voler per tal que aquell el transformi en acord de govern? Ni parlar-ne, posem per cas, de crear una contribució amb destí medioambiental a les estades turístiques o ecotaxa (com tenen, d'altra banda, arreu d'Europa). –»A les seves ordres herr Scholl!» (o com es digui el personatge). On és possible que els grups empresarials maneguin a voler les arques públiques en profit propi? Doncs açò és possible pertot arreu i, és clar, passa a les Illes Balears, i el president que està a les ordres dels principals grups de pressió no és altre que el de la nostra comunitat. Un exemple actual, petit, però força indicatiu. Segons ha explicat el diputat de MÉS David Abril, 36.000 euros ha pagat Bauzá als hotelers per un estudi fet amb dades públiques. Es va adjudicar el 21 de novembre a Exceltur per un procediment de negociació directa sense publicitat, i un mes després el conseller de turisme i els adjudicataris ja en presentaven les conclusions. El document de 28 pàgines, de les quals només 20 són parcialment informatives, parla de la importància creixent del sector turístic a Balears. Com si això fos novetat! S'hi silencia, però, que aquest increment del nombre d'arribades ha coincidit amb l'estancament de la despesa turística i que la contractació laboral, més que mai precària, no puja ni de noves en la mateixa mesura que l'augment de visitants. Tot fa sospitar que els 36.000 euros és una manera més, òbviament encoberta, d'afavorir el lobby més poderós de les Illes.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

El mestre de periodistes i narrador excel·lent, Guillem Frontera, acaba de publicar una novel·la que no m'estic de recomanar perquè, a part d'estar molt ben escrita, posa davall els focus, i que es vegi ben clara, la degradació moral dels poderosos, que només té parangó amb el deteriorament del paisatge, la desertització del teixit productiu i l'ofec a què el poder sotmet des de fa dècades la llengua i la cultura de les illes. Frontera mostra les entreteles de la balearització més recent, la qual, també s'ha de dir, només pot esdevenir-se perquè actua en el si d'una societat manipulable i, en part, corrupta com els mateixos que la gestionen. Som una mena de «Sicília sense morts» (títol d'aquesta trama negra, amb segell del Club Editor), però amb l'ànima col·lectiva mig difunta.