El general a la reserva, el senyor Luis Alejandre (Maó, 1941), diu que els menorquins som uns vessuts. Ho ha dit al diari «Ara Balears» després de ser interrogat arran d'una entrevista a TV3 on havia afirmat que Menorca patia una depressió mental col·lectiva. Exactament, va dir al rotatiu: «Menorca té un problema d'emprenedors i de voler fer feina». Els menorquins no volem fer feina i la sublimació popular d'aquesta aspiració és el grup festaire de Sant Lluís Sa vessa mos fot. Som vessuts per naturalesa i som incapaços de posar-hi remei. Passen els anys i ni cas. Les taules prehistòriques? Aquelles pedrotes que ningú sap -teories estrambòtiques a part- com van enfilar una damunt l'altra? Extraterrestres. És impossible que uns menorquins, vessuts com som fins al moll de l'os, les haguéssim pogut aixecar fins a posar-les en la posició de taula o de T pètria i elegant. Les parets seques que parcel·len l'Illa, setanta mil quilòmetres lineals, alçades després de moure i treure del sòl setanta milions cúbics de pedra? Impossible.
Aquesta gran tasca només la van poder fer els gegants que van habitar l'Illa i que els menorquins, descuidats com som, vam ajudar a extingir. El Camí d'en Kane que travessa d'est a oest l'Illa (o d'oest a est, depèn d'allà on véns; depèn d'allà on vas)? Els britànics. El poble blanc i geomètric de Sant Lluís? Els francesos. La fortalesa de La Mola? Els espanyols. El general menorquí a la reserva, Luis Alejandre, té tota la raó. Els menorquins som patològicament vessuts. I el general? L'excepció que confirma la regla. Militar jubilat, conseller insular de Mobilitat, reconstructor de l'Illa del Rei. Feiner de mena. I habitual als mitjans de comunicació. En contra, per tant, dels consells del gran Sunzi: "El general ha de ser silenciós i així serà impenetrable; recte, i així mantindrà l'ordre". Silenciós, però amb les poques coses declarades ben dites. Com que la saviesa es dóna per suposada en un militar amb una carrera tan brillant, hem de deduir que, quan el senyor Alejandre, va venir a dir al diari «Ara Balears» que els menorquins ens havíem de treure la vessa de damunt es referia a l'acció que a Menorca es coneix com treure sa vessa. Consisteix a estirar i treure un nirviet que tenen els moixos dins la coa, després de tallar-los aquesta; diuen que aquell nirviet és sa vessa.
Sí, tal vegada el general va voler dir que als menorquins ens haurien de treure aquest nirviet de sa coa. Què passarà quan ens el treguin? Que després deixaríem de tenir aquesta peresa, aquesta desgana de treballar, de moure'ns o de fer alguna cosa de profit. El que no deixa aclarit és si els espanyols també tenen aquest nirviet a sa coa o, més elevat encara, si els espanyols tenen coa com tenim els menorquins. En el que no estic gens d'acord és quan el general declara, a la televisió catalana, que els menorquins patim una depressió mental col·lectiva. Sa vessa mos fot, d'acord. Amb açò hi estem tots d'acord. Però de festius no ens guanya ningú. Les festes de Menorca, amb la de Sant Joan al capdavant, són les millors del món. Festes com les de la nostra illa no n'hi ha aumon. I sense necessitat de torturar cap animal! No, hi ha línies vermelles que no es poden creuar. I una és aquesta. M'assisteix l'estadística, la ciència de l'era de la informació. A Menorca hi ha tants malalts per culpa d'aquesta lacra que és la depressió mental com a qualsevol altra banda del món. Fins aquí hem arribat. Puc acceptar que sa vessa ens foti, que tinguem coa i que dins sa coa hi tinguem un nirvi petit que convé extirpar pel nostre bé. El que no puc acceptar és que els menorquins siguem més depressius que la resta del món o, per dir-ho a la manera castrense, que la resta d'humans que no tenen coa. Entre intel·ligents té lloc l'envit. Un general no té sentit sense un príncep. Un bon general obeeix el príncep.
I aquí, ens agradi o no ens agradi, el príncep és el Partit Popular. Quina funció té defensar amb insults el fracàs ecològic, social, econòmic i d'imatge de les rotondes? Tapar amb aquesta renou un altre fracàs de la legislatura encara més flagrant. Quina va ser una de les propostes estrella del programa electoral del PP? La millora del transport aeri. I s'ha aconseguit? Aquesta mateixa setmana he llegit la notícia que, per Setmana Santa, serà el doble de car viatjar a Menorca que a Mallorca i Eivissa. Un greuge comparatiu que no es pot permetre una illa dedicada majoritàriament al turisme. Jo tenc una teoria. Crec que el Partit Popular disposa d'una carta amagada. Durant la campanya del PP de l'any 2011, el candidat, i ara president del Consell insular, Santiago Tadeo va dir: «Lluitaré per donar solució al transport aeri, perquè no és un luxe sinó una necessitat». No serà, aquesta solució promesa en campanya, una operació massiva consistent a treure'ns, als menorquins, sa vessa de sa coa? He entrat en sospita que, sense aquest nirviet, els menorquins podrem volar i així, el greu problema del transport aeri menorquí, quedarà solucionat. Temps al temps.
