Si qualque cosa hem après amb tots aquests anys de crisi és que sempre es pot anar més avall en tots els sentits: en l'econòmic, el polític, el cultural i educatiu, el moral... Els anys de les financeres boges van ser de construcció de castells a l'aire i de renúncies al sentit crític i als diàlegs fructífers basats amb el coneixement de causa i la confrontació d'idees. Si la gent, a partir dels noranta va abandonar l'associacionisme i els ateneus pel consumisme, si la gent va abandonar l'Humanisme pel negoci pur i dur, no és d'estranyar que ara, desgastat el PP-PSOE per la mala i nefasta gestió de la llarga misèria, treguin el cap candidats de baix nivell, que són el fruït de la indignació, d'acord, però també del nores de la societat sense valors del consumisme que va néixer llavors. És francament patètic veure com molts aprenents de política es posen a discutir, per posar uns exemples, sobre models de llengua com si la filologia no portés dècades d'estudi i milers d'investigacions publicades, menyspreant-la, en definitiva, en actitud clarament feixista. A on podem anar amb aquests rems? A moix escaldat aigua tèbia li basta. Per açò, em temo el pitjor del pitjor. Ben segur que encara podem caure més avall per presenciar, entre altres sorpreses, el trist descobriment per part d'algú o d'alguns de les sopes d'all.
Flor de sofre
La subhasta dels gerros xinesos
13/03/15 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde