Si qualque cosa hem après amb tots aquests anys de crisi és que sempre es pot anar més avall en tots els sentits: en l'econòmic, el polític, el cultural i educatiu, el moral... Els anys de les financeres boges van ser de construcció de castells a l'aire i de renúncies al sentit crític i als diàlegs fructífers basats amb el coneixement de causa i la confrontació d'idees. Si la gent, a partir dels noranta va abandonar l'associacionisme i els ateneus pel consumisme, si la gent va abandonar l'Humanisme pel negoci pur i dur, no és d'estranyar que ara, desgastat el PP-PSOE per la mala i nefasta gestió de la llarga misèria, treguin el cap candidats de baix nivell, que són el fruït de la indignació, d'acord, però també del nores de la societat sense valors del consumisme que va néixer llavors. És francament patètic veure com molts aprenents de política es posen a discutir, per posar uns exemples, sobre models de llengua com si la filologia no portés dècades d'estudi i milers d'investigacions publicades, menyspreant-la, en definitiva, en actitud clarament feixista. A on podem anar amb aquests rems? A moix escaldat aigua tèbia li basta. Per açò, em temo el pitjor del pitjor. Ben segur que encara podem caure més avall per presenciar, entre altres sorpreses, el trist descobriment per part d'algú o d'alguns de les sopes d'all.
Les majories absolutes no són cap bona aula per l'aprenentatge del diàleg. Ho hem vist i patit amb tot el recorregut de la política del Tractament Integral de les Llengües (TIL). I per aquest PP tampoc ho ha estat de bo per allò que hauria de ser marca del govern amb majoria absoluta de qualsevol partit, sigui del color que sigui, que és l'energia, el desplegament d'iniciatives i la il·lusió. ¿S'ha vist mai a Menorca un govern més apàtic, més fet amb llet desnatada i de vaca de pastura d'herba de roquissar que el de Santiago Tadeo? Molt és podrà discutir del període de Joana Barceló al front del Consell Insular de Menorca, probablement en els seus resultats hi han errors, però li dóna mil voltes al del govern d'aquests darrers quatre anys. El pas de Tadeo en la nostra institució d'autogovern menorquina no haurà donat res de res més que els escàndols per la mala gestió de Milà, les rotondes i les declaracions d'interès general, l'urbanisme a la carta i la inoperància en la gestió, com n'és prova la lentitud amb la que treballa el Consorci de disciplina urbanística. Quan el que tocava era la posada al dia del Pla Territorial Insular, s'han emprat quatre anys per redactar una Norma Transitòria. A aquest pas, ni amb dotze anys redacta Tadeo un nou PTI.
Les enquestes per les properes municipals i autonòmiques presenten un Consell insular que necessitarà de pactes entre diferents partits per formar govern. Encara no sabem ben cert qui es presentarà, les llistes estan verdes, però de segur que tant el PP com el PSOE perdran representants. Molts vots aniran a altres formacions polítiques. Donat l'alt abstencionisme que hi va haver en les passades eleccions, és possible també que ara molts vagin a votar, i no precisament al PP.
Però, com dic, vist el panorama, molt em temo que poc podrem esperar del govern que surti dels pactes. Sense precedents de discussions en positiu, els partits s'afanyaran per pactar discutint en primer lloc per les poltrones, en segon lloc per no tocar calls que puguin molestar als companys de taula i, per acabar, per repartiment dels preuats gerros xinesos, els càrrecs de directors insulars. Encara cap partit ha dit que farà respecte a l' insult a la democràcia i autèntic malbaratament de recursos que són aquests càrrecs polítics. I poso en dubte que ningú en plena campanya electoral ho faci per no posar en perill la subhasta d'aquests articles de luxe que tindrà lloc en sol demà dels resultats electorals.
