Sovinteja l'afirmació que la societat pateix desinterès per la política. Ans el contrari, atesa la situació econòmica i social dels darrers quatre anys, els votants estan més convençuts que mai que són necessaris per dur a terme la gestió pública. El que rebutgem és la manera de fer, el modus operandi dels actors principals.
Començar un any electoral il·lusiona. La festa de la democràcia, el poble, ens dictarà el camí i -per primera vegada- acudirem a una posta en escena sense precedents. Han passat quatre anys ens el que s'ha dibuixat una major participació en propostes i reivindicacions socials, marees blanques i verdes, en contra de la injustícia, de la ideologia i de la corrupció. La ciutadania és més conscient que mai de les mancances, de l'injust repartiment de la riquesa, de la falta de transparència i d'un sistema que ven participació, però que rebutja la veu popular. El quadrienni de la informació i l'opinió de les xarxes socials.
Hi ha nervis. Dels qui s'engreixen entre els mateixos, sí, les convencions adoben i arrodoneixen. Dels qui la transmeten conduint la por. Dels qui la seva trajectòria, fresca i sense experiència, durarà focs d'artifici. El circ fomenta titulars que impacten, provoquen, emocionen i espanten, però el repte és ser una llum, no un jutge, un model. Les lliçons s'han d'aprendre a peu de carrer, que per açò la gent les ofereix de manera quotidiana. Polítics del món, més claror i menys fum i renou.
