Joan F. López Casasnovas29/01/15 0:00
TW

Ha guanyat Syriza, un gran sintagma, una unió. Syriza respon a unes sigles que contenen la unitat sintagmàtica «Coalició d'Esquerra Radical». Qui són aquests? Si he de fer cas del saber enciclopèdic lliure i a la xarxa, els seus referents són: socialisme democràtic, anticapitalisme, marxisme llibertari, eurocomunisme, ecosocialisme i altermundisme. Un còctel ideològic potent.  Al Parlament Europeu s'integren en el grup confederal de l'Esquerra Unitària. En alguna de les seues banderes, m'ha semblat veure-hi una estrella popular. Molt bona estrella hauran, sens dubte, de tenir Alexis Tsipras i els seus per anar redreçant i endreçant tots els torts econòmics que han devastat la vella Hèl·lade. La causa? L' hibris depredadora d'unes élites que han comptat amb la complicitat culpable del vell capitalisme de «Nova Democràcia» (sic!) i de la socialdemocràcia del Pasok (corrupció i campi qui pugui).

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Aconseguirà Siriza tals propòsits? Tot el que duen en el programa segur que no ho podran assolir al cent per cent. La complexitat del govern els obligarà a renúncies, a matisar alguns postulats. Últimament ja ho han fet en el tema de sortir de la zona euro. No obstant açò, esperem i desitgem que no en traeixin cap. Vull dir que la radicalitat democràtica obliga els guanyadors de les eleccions gregues a fer autèntica labor explicativa; no debades, deia el socialista català Rafael Campalans que Política és Pedagogia. Els caldrà explicar en cada moment quins són els obstacles que es troben en el camí de la regeneració, qui són els que els posen i com treballar per vèncer-los. Aquests grecs de Siriza hauran de ser filòsofs, mestres, estrategs i... demiürgs. De les tres primeres dedicacions, a Grècia hi ha referents clàssics. Hem de seguir atentament la seua praxi. En un futur proper poden sorgir nous governs europeus d'esquerres i el que determinarà si, de ver, ho són o no (més enllà d'allò «dels de dalt i els de baix», que sona a liberalisme decimonònic), serà, d'una banda, la relació que mantenguin amb els moviments socials, i, d'altra, comprovar dues coses: com representen el poder que hagin guanyat a les urnes i com planten cara al poder real, el qual, i no és cap secret, ara per ara no el té el poble.