Menorca va celebrar ahir, com ho fa des de molts anys ençà, la festivitat de Sant Antoni. El Consell Insular de Menorca s'hi va bolcar i va organitzar una multitud d'actes, amb la col·laboració de tots els municipis de Menorca sense excepció, que encara continuen avui. I és que els menorquins ens sentim com a molt nostra aquesta festa. Així com, a l'estiu, cada poble de l'illa celebra per separat la seva festivitat dedicada al sant patró de la parròquia, durant l'estació hivernal ens ajuntam al voltant del mateix sant. El motiu? Una dada històrica que resumeix el programa d'actes del CIM amb aquestes paraules: «El 17 de gener rememoram la festa de Sant Antoni i celebram una vegada més la Diada del Poble de Menorca, un dia de 1287 en què les tropes cristianes de la Corona d'Aragó van desembarcar a la nostra illa i començà la conquesta de Menorca empresa pel rei Alfons III el Liberal. Una data que va canviar el camí de la història de Menorca, un llegat que s'ha transmès a través de les generacions». Em sembla molt interessant i significatiu aquest paràgraf inicial. En cap moment es diu que es tracta d'una conquesta catalana. Ni que el rei Alfons fos català ni que la gran majoria dels nobles, cavallers i l'exèrcit parlés aquesta llengua. El programa oficial ho substitueix per «les tropes cristianes». Diu cap mentida? De cap de les maneres. Diu la veritat més sobirana. Només que oculta d'altres veritats que incomoden. Fins i tot, filant prim, es podria qüestionar que les tropes fossin cent per cent cristianes. Com escriu el tenaç historiador menorquí Miquel Àngel Casasnovas a «Història de les Illes Balears»: «... el gruix de repobladors procedia de les capes populars de la població dels estats de la Corona d'Aragó: comerciants, mariners, menestrals i conradors cristians, amb un cert nombre de jueus». Cristians i també, encara que minoritàriament, jueus.
El que sí és segur és que la llengua, la llengua franca parlada per les tropes, pels nobles cavallers i pel rei era... Ah, no ho direm. Seria com esmentar el papus, el diable, el dimoni. I no ho farem. Perquè sant Antoni, ja sé sap («Sant Antoni i el Dimoni / jugaven a trenta-un, / el Dimoni va fer trenta, / Sant Antoni trenta-un»), va guanyar la partida, però si haguéssim jugat noltros, el Dimoni ens hauria endevinat les senyes i segur que hauríem perdut. Sort de Sant Antoni. Sense fer trampes, va guanyar la partida. I és que la història es pot manipular de dues maneres. Una, inventant-se mentides. Una altra, amagant veritats. ¿No és ver que ens sonaria estrany si els nostres historiadors haguessin escrit «les tropes protestants o anglicanes van conquerir Menorca?». En tost d'aquesta ximpleria els nostres grans historiadors del segle XVIII van deixar escrit: «les tropes britàniques van conquerir Menorca». Sigui com sigui, deixa estupefacte, posa la pell de gallina, que la llengua que van dur les tropes cristianes -hem fet una promesa i no direm el nom del Dimoni- l'any 1287 hagi sobreviscut fins als nostres dies. 728 anys després! És fascinant la transmissió del llenguatge i de la cultura que aquest llenguatge duu aparellada. La cadena d'emocions i de sentiments, baula rere baula, fins arribar a avui en dia, a l'any 2015, al segle XXI. Els comerciants, els mariners, els menestrals, els conradors, fins i tot els jueus. En definitiva, les capes populars que van arribar amb el rei Alfons van iniciar una cadena que encara, més de set-cents anys després, no s'ha trencat. Per tant, l'admiració pels nostres avantpassats és infinita. A pesar de les prohibicions patides al llarg de la història, a pesar de les burles rebudes, a pesar de les humiliacions sofertes, les capes populars van continuar parlant en català. Un miracle. No devia ser fàcil. Encara no ho és. Ens devia ajudar Sant Antoni. Perquè, als salons del poder, les conferències per celebrar la Diada del Poble Menorquí, es faran en castellà. En canvi, al voltant de les fogueres i als carrers, les capes populars xerraran en la llengua que van dur fa més de set-cents anys les tropes cristianes del rei Alfons el Liberal. Antoni és un nom propi d'home. Hi ha dos sants amb aquest nom. El que celebra al festa el dia 17 de gener és Sant Antoni Abat o de Viana. És representat amb un porc als peus, i per açò el poble li diu Sant Antoni des porquet. És un dels sants més populars; el poble el té com a protector del bestiar. També creuen que guarda de caigudes i de prendre mal.
A Menorca es considera advocat de coses perdudes i de qüestions amoroses. A la nostra illa també hi ha, de molts anys ençà, la creença que en la gran batalla del rei Alfons va tenir per conquistar-la, Sant Antoni es va deixar veure per l'aire encoratjant i ajudant als cristians en la lluita contra els indígenes sarraïns. També hi ha moltes dites i refranys: «Per Sant Antoni, una passa de dimoni». Vol dir que el dia creix una passa de dimoni, mentre que per Nadal ha crescut «una passa de pardal». Encara que amb un dia de retard, molts d'anys als afortunats i a les afortunades de dur el nom del patró de Menorca. I bona diada de Sant Antoni.
