Tots els escriptors cristians -que han estat molts i molts més en seran- han escrit el seu particular conte de Nadal. O quasi tots. El més famós és el de Charles Dickens, «La Cançó de Nadal» (A Christmas Carol), que ha patit, i ha estat agraciat, amb multitud de versions televisives i cinematogràfiques. El protagonista és l'avar Ebenezer Scrooge, un personatge fúnebre i despietat que, la nit de Nadal, rep la visita de tres fantasmes: el fantasma del passat el du recte cap a la seva infantesa, el fantasma del present l'apropa a casa del seu treballador esclavitzat i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter, ajudar la família del seu empleat, i recupera d'aquesta manera l'esperit del Nadal. Una bona història amb un final contundent que metamorfosa en un sentit positiu l'inoblidable protagonista. Un altre escriptor que es va aventurar amb l'escriptura d'un conte de Nadal va ser el poeta gal·lès Dylan Thomas. El va titular «El Nadal d'un nen a Gal·les» (A Child's Christmas in Wales) i és una evocació de com eren els dies de Nadal en un poblet de la costa de Gal·les a començament dels anys vint del segle passat quan el poeta encara no era poeta i era simplement un al·lot petit: coberts de neu, poblats de moixos i de carters amb el nas vermell com una cirera, amb els fumerals fumejants, l'olor del rostit sortint de les cuines, cigarrets de xocolata i bufandes de ratlles i calçats amb botes d'aigua que deixaven damunt el gel unes petjades que semblaven d'hipopòtam: «Per la diada de Nadal, al vespre, sempre hi havia música. Un oncle tocava el violí, un cosí cantava Cirereta vermella, i un altre oncle cantava El timbal d'en Drake. La casa era petita i s'hi estava calentó.»
A ca nostra, que és com dir literalment a ca nostra, a Barcelona, amb dos segells de cinc i quaranta cèntims, tots dos amb l'efígie del rei antic (aquell que no caçava hipopòtams, però si elefants i que ens desitjava un bon Nadal abans que arribés Nadal; com ha de ser), ens va arribar una preciosa i original nadala de l'escriptor de Gelida, Jordi Llavina. Va venir dins un sobre de plàstic transparent -els segells estaven aferrats a aquest plàstic rígid- a través del qual es veia una plaqueta en blanc i negre (de la mida d'una postal) que contenia també les imatges del fotògraf Toni Galitó. El llibret, amb els desitjos habituals per aquestes dates escrits a mà, era la nadala de l'any 2008 que ens enviava el poeta, crític i novel·lista i que incloïa un emotiu conte titulat «El cosinet andalús»: «Devien faltar dos o tres dies per Nadal. Amb els pares cada any anàvem a comprar unes quantes espelmes per guarnir la casa. Aquell any, com que el cosinet andalús era entre nosaltres, fins i tot faríem un sopar lluït la Nit de Nadal. Però el dia que totes les flames tremolarien com palmes minúscules per saludar el Nen Jesús seria, com cada any, l'endemà, el vint-i-cinc. El dia de la sopa de galets, de l'ànec amb prunes, dels torrons, del xampany.» Diferents maneres de preparar i viure el Nadal. Neu a Gal·les, fantasmes a Londres, galets i ànec amb prunes a Gelida, rostit al nord-oest d'Anglaterra, xampany a Catalunya; felicitat compartida -i també solitud- a tots tres llocs separats per milers i milers de quilòmetres i que tenen en comú la celebració del naixement d'un home bo -Jesús- que acabaria sent un exemple per a tota la humanitat. I a Menorca? I a Ferreries que és el lloc que més conec? També els mateixos rituals. Sopa de la Reina, capó al forn o perdiu amb col, torró de la Reina, pinya, cuscussó. Es Cuc. Missa des Gall. Boira o humitat als carrers. Nadales i betlems. Sí, així són els Nadals i així són els contes que els volen homenatjar. Tristos, melancòlics, màgics, devastadors. I ho són perquè les Nits de Nadal ens recorden la gent que hem deixat enrere, les nostres bones i males accions, el naixement de l'ésser humà que ens representa a tots i, sobretot, la nostra veritable solitud a partir de la qual tot pot tornar a començar.
Nadal. Festa commemorativa del naixement de Jesucrist, que se celebra el dia vint-i-cinc de desembre; castellà navidad. En el dialecte alguerès, significa també el mes de desembre. Igualment és un nom i un llinatge. Per Nadal tothom es felicita mútuament, i és costum que es facin visites de felicitació entre parents i amics. En aquestes visites fetes als avis o concos, etcètera, hi ha llocs on s'acostuma que els visitants obsequiïn els fills, fillols, nebots o néts amb qualque llepolia o amb doblers (els diners de nous, que es diu a Menorca). No vull acabar sense reproduir una estrofa de la felicitació de Nadal -el parent literari pobre del conte de Nadal- que entregava en mà el meu avi patern, glosador de glosa escrita (la parenta pobra de la glosa tradicional), conegut com Joan Pons Es Sereno Vell, i que va ser repartida per les cases de Ferreries el Nadal de 1908: «Pau, salut i harmonia, / i un poquet de capital / els hi desig aquest dia / tan solemne de Nadal.» Faig meus els seus desitjos.
