La ludopatia és una passió funesta. Que li diguin si no a Fíodor Dostoievski, que s'hi va enganxar i hi va perdre, si no els calçotets, sí que fins el rellotge. O sigui que en escriure «El jugador» sabia prou de què anava la cosa. Alexei Ivànovitx jugava a la ruleta febrilment: si hi guanyava, la febre mateixa l'aconduïa a tornar a jugar fins que ho perdia tot. L'emoció, el risc, amb la il·lusió dels doblers fàcils, expliquen la tendència dels humans a cercar en el joc el cop de sort que els solucioni els problemes. En l'arrel remota del mot loteria, hi ha la paraula germànica khlut, mot amb què tribus primitives del cor d'Europa designaven els objectes de què es valien per prendre decisions a la bona de déu, sense pensar-s'hi. En anglès antic era hlot i també els francs l'havien adoptada com a expressió de guanys ràpids, i, per extensió, d' 'herència' i 'atzar'. Els espanyols, en açò sí que van ser europeus: van importar l' invent i el 1734 el diccionari acadèmic en recollia el mot com a sinònim de rifa. Rifa és nom més nostrat en català. Així, parlam de la (rifa) Grossa, que amb afany recaptatori ha creat recentment la Generalitat. Així que com més crítica és la situació d'un país, més inverteixen els seus habitants «en fe», un recurs més tost desesperat (credo quia absurdum est) a la sort per sortir de l'enfanga sense necessitat de treballar, en el cas que hi hagués feina.
De rebot
Nadal, la crisi i la història passada
18/12/14 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó