La ludopatia és una passió funesta. Que li diguin si no a Fíodor Dostoievski, que s'hi va enganxar i hi va perdre, si no els calçotets, sí que fins el rellotge. O sigui que en escriure «El jugador» sabia prou de què anava la cosa. Alexei Ivànovitx jugava a la ruleta febrilment: si hi guanyava, la febre mateixa l'aconduïa a tornar a jugar fins que ho perdia tot. L'emoció, el risc, amb la il·lusió dels doblers fàcils, expliquen la tendència dels humans a cercar en el joc el cop de sort que els solucioni els problemes. En l'arrel remota del mot loteria, hi ha la paraula germànica khlut, mot amb què tribus primitives del cor d'Europa designaven els objectes de què es valien per prendre decisions a la bona de déu, sense pensar-s'hi. En anglès antic era hlot i també els francs l'havien adoptada com a expressió de guanys ràpids, i, per extensió, d' 'herència' i 'atzar'. Els espanyols, en açò sí que van ser europeus: van importar l' invent i el 1734 el diccionari acadèmic en recollia el mot com a sinònim de rifa. Rifa és nom més nostrat en català. Així, parlam de la (rifa) Grossa, que amb afany recaptatori ha creat recentment la Generalitat. Així que com més crítica és la situació d'un país, més inverteixen els seus habitants «en fe», un recurs més tost desesperat (credo quia absurdum est) a la sort per sortir de l'enfanga sense necessitat de treballar, en el cas que hi hagués feina.
De rebot
Nadal, la crisi i la història passada
18/12/14 0:00
También en Opinión
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- Menorca gana tres banderas azules este año: estos son los lugares dónde ondeará
- Las excursiones de los turistas del Imserso crecen un 70 por ciento: estas son las favoritas
- Fuga de policías locales en Alaior: cuatro agentes piden el traslado a otros municipios
- Piden cinco años a una joven por clavar dos cuchillos en la pierna a su novio en Ciutadella