Pedraules
Betlem (201)
Sempre havíem fet el betlem. El fèiem a ca nostra i el fèiem a casa dels meus cosins. Aquest era immens. Anàvem a cercar cireretes del bon pastor i molsa verda de sa marina, enfarinàvem les teulades i els camins amb sauló de les pedreres de marès i traçàvem els rius amb paper de plata. O encara no el coneixíem? Tal vegada entapissàvem el riu amb trencadís de miralls. Ara està prohibit collir cireretes del bon pastor, arrabassar molsa verda, el paper de plata és perjudicial pel medi ambient i costa trobar sauló perquè la majoria de pedreres de marès estan abandonades. També hi havia d'altres materials: suro per a paredar l'estable, garlandes de plàstic amb bombetes de colors, artefactes mòbils que rajaven aigua i figuretes de fang que simulaven ser reis, cavalls, dromedaris, ases, mules, bous, bens i pastors. I la trilogia divina: sant Josep, la verge Maria i el bon jesuset. Ah, i àngels d'ales blanques. I el popular caganer. Així fèiem el betlem en aquell temps. Després el vam deixar de fer. No em sap greu. Quin sentit té sense la il·lusió de la infantesa? Quan aquesta va rebrotar, el vam tornar a fer. Sense cireretes del bon pastor, sense molsa natural, sense suro i sense caminets de sauló. Més plàstic, més urbà. Amb clics, fins i tot. Amb personatges de dibuixos animats. Visites anuals al mercat de Santa Llúcia i les múltiples opcions. El betlem i l'arbre de Nadal. Fins i tot el calendari d'advent. Una amiga finlandesa fa preciosos calendaris d'advent amb roba emprada. Aprofita texans usats, camises que ja ningú no durà o bruses que han passat de moda i confecciona calendaris amb butxaques petites similars a finestres diminutes que juguen amb la cobdícia dels menuts de la casa. Els dies anteriors al naixement hi trobaran, cada matí quan s'aixequin, un regal prou minúscul per cabre dins les finestres xiques que semblen butxaques de nans. Fins i tot el calendari d'advent que no havíem vist fer mai d'al·lots formava part del ritual de les festes de Nadal. I la cavalcada de reis. Tan propera i modesta a Ferreries. Tan espectacular i allunyada a Barcelona. I passa que un any no saps si l'has de fer. Ni l'arbre de Nadal, ni la cavalcada reial, ni el calendari d'advent, ni el betlem.
También en Opinión
- El dueño del pitbull que atacó a un vecino de Ciutadella: «Reaccionó al recibir una patada»
- La empresa 'Fuera okupas' desaloja a un inquilino en Maó tras no abonar el primer mes de alquiler
- Ciutadella reducirá el número de caballos para poder celebrar todos los actos de Sant Joan
- Más de 400.000 euros en multas por alquiler turístico ilegal en Menorca en tres meses: el primer balance de 2025
- Reclaman una indemnización de 30 millones de euros por el bloqueo de la ampliación de Santandria