«A sus órdenes, mi teniente!», li dèiem els soldats de la bateria K-3 de Ceuta i a Jaime Domínguez Buj just semblava com si li pujassin els colors quan manava les «fatigues» més o manco absurdes de la p. mili a soldats que, com era el meu cas, teníem la mateixa edat que ell. (També podia ser que aquella vermellor als mels de la cara li vingués de l'afaitat reglamentari, qui ho sap!). En veure'l als telenotícies i a les pàgines dels diaris, he recordat aquell jove tinent, número 1 de la seua promoció, en un dels seus primers destins, dins del recinte militar de Monte Hacho, on, per cert, hi havia el penal en què complia presó el comandat Juli Busquets per pertinença a la clandestina Unió Militar Democràtica.
Després de 18 mesos de vestir l'uniforme, vaig tenir una alegria immensa en deixar l'Hacho i tornar a casa. Ell, el tinent valencià, hi quedà, fent una mili professional que l'ha duit fins al generalat i a encapçalar l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, la qual cosa diu molt a favor de la professionalitat d'aquest home, a qui aprofit per saludar civilment si és que mai arriba a llegir aquestes línies i entén el meu idioma.
El general Domínguez l'ha dita grossa manifestant –qüestió de sentiments- que li dol Espanya i que és per mor de la corrupció i del que passa a Catalunya... (tot d'una ha puntualitzat que tanmateix no s'ha de recórrer a la violència: uf, tant de bo i quin alè!). També ha parlat de governs fràgils que corren el perill de perdre colònies. (Diu que parlava d'història; no és cap disbarat dir que el govern espanyol perdé les colònies d'ultramar per la seua caparroteria, a diferència de l'actitud intel·ligent de la Gran Bretanya que creà la seua Commonwealth).
A pesar que la vostra intenció era segurament ben bé una altra, en el fons, mi teniente, és d'agrair que hàgiu retratat la incomprensió històrica i l'ús de les estructures de l'estat per part de governs febles (jo en diria, més tost, de conviccions poc democràtiques) per evitar el diàleg entre el govern espanyol i el d'alguns dels seus territoris (colonials?), subjectes, sense gaire autonomia real i sense reconeixement de cap altra identitat que la que vol atorgar-li la metròpoli.
