Mi teniente

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Després de 18 mesos de vestir l'uniforme, vaig tenir una alegria immensa en deixar l'Hacho i tornar a casa. Ell, el tinent valencià, hi quedà, fent una mili professional que l'ha duit fins al generalat i a encapçalar l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, la qual cosa diu molt a favor de la professionalitat d'aquest home, a qui aprofit per saludar civilment si és que mai arriba a llegir aquestes línies i entén el meu idioma.

El general Domínguez l'ha dita grossa manifestant –qüestió de sentiments- que li dol Espanya i que és per mor de la corrupció i del que passa a Catalunya... (tot d'una ha puntualitzat que tanmateix no s'ha de recórrer a la violència: uf, tant de bo i quin alè!). També ha parlat de governs fràgils que corren el perill de perdre colònies. (Diu que parlava d'història; no és cap disbarat dir que el govern espanyol perdé les colònies d'ultramar per la seua caparroteria, a diferència de l'actitud intel·ligent de la Gran Bretanya que creà la seua Commonwealth).  
A pesar que la vostra intenció era segurament ben bé una altra,  en el fons, mi teniente, és d'agrair que hàgiu retratat la incomprensió històrica i l'ús de les estructures de l'estat per part de governs febles (jo en diria, més tost, de conviccions poc democràtiques) per evitar el diàleg entre el govern espanyol i el d'alguns dels seus territoris (colonials?), subjectes, sense gaire autonomia real i sense reconeixement de cap altra identitat que la que vol atorgar-li la metròpoli.