Ciutadella té una força cultural impressionat. Es veu amb la música i l'art. Massa vegades ha estat mancada dels espais necessaris per a promoure aquesta activitat cultural, que ha crescut tot i aquests obstacles. També amb el teatre ha destacat, per l'empemta de les companyies locals i per la trascendència del Premi Born. Ara l'Ajuntament recupera el seu teatre. Ja és el propietari de tot l'edifici, també de les llotges, després d'una bona gestió de Maite Salord. Ara falta que aquest espai teatral torni a la vida amb la capacitat de ser un motor de cultura, perquè en temps d'austeritat, un teatre a Ciutadella no és un luxe.
Les administracions han de participar perquè compti amb l'equipament necesari. No crec que el debat més important sigui si la gestió ha de ser pública, privada o mixta, sinó què es vol fer amb aquest espai privilegiat. S'ha demostrat que un teatre pot ser no només un focus de cultura, sinó també de vida social i d'activitat econòmica.
Ciutadella ha perdut un poc d'empemta i d'iniciativa. Compta amb una bona estructura social, que participa de la vida pública, però no hi ha un projecte compartit. Es veu amb la petita polèmica sobre l'espai de la via pública que han d'ocupar les taules dels bars i els productes de les botigues. Els interessos són diferents i es perden moltes energies en les batalles petites. I així surten algunes bones idees, com la possibilitat que les cases nobiliaries, algunes abandonades i en estat de runa, puguin convertir-se en hotels de luxe.
I mentre, hi ha una d'aquestes cases, Can Saura, d'un gran valor, que es podrà convertir temporalment en seu judicial. Tot són idees que apunten en direccions diferents. Valdria la pena entendre que a Ciutadella la Cultura és un Patrimoni que s'ha de conservar i gestionar de tal manera que no vagi minvant, sino creixent. I aquesta gestió, en la mateixa direcció, hi han de participar administracions i particulars.
